Jumeau
Jumeau va ser una empresa francesa fundada a principis de la dècada del 1840, dedicada al disseny i manufactura de nines de porcellana d'alta qualitat.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci |
| Camp de treball | ninot |
| Història | |
| Creació | dècada del 1840 |
| Fundador | Pierre-François Jumeau |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Seu | |
| Gerent/director | Pierre-François Jumeau Émile Jumeau (en)  |
Va ser fundada per Louis-Desire Belton i Pierre-François Jumeau a la Maison Jumeau de Montreuil-sous-Bois, a prop de París. Encara que Belton no va romandre molt temps a l'empresa, sota el lideratge de Jumeau (i posteriorment sota el del seu fill Emile), aviat l'empresa va guanyar reputació pels caps i els vestits de les seves nines, sent un reflex de la moda d'aquella època.[1]
Les nines segueixen sent populars entre col·leccionistes, havent assolit valors de fins a 2.000 lliures en subhastes.[2]
Història
modificaL'empresa Jumeau va sorgir primer com una societat entre Louis-Desire Belton i Pierre-François Jumeau al començament de la dècada del 1840.[3]
El 1844, Belton i Jumeau van presentar les seves nines a l'Exposició de productes de la indústria francesa (en la qual van rebre una menció honorífica), si bé en 1846 el nom de Belton va deixar d'estar associat amb les nines.[4] Jumeau va obtenir una medalla de bronze a l'Exposició de productes de la indústria francesa de 1849, així com un primer lloc a la Gran Exposició de Londres de 1851.[4] Durant gran part d'aquest període, l'empresa va vendre la seva producció a majoristes, venent també durant les dècades del 1850 i 1860 nines de cera importades de la Gran Bretanya.[5]
Cap al 1860, Pierre-François Jumeau va crear una nina amb un cap de porcellana de Sèvres i braços de cuir, cartró o fusta articulada,
En les exposicions de París i Londres, les nines Jumeau van rebre més atenció per l'alta qualitat dels seus vestits que per les nines en si. Això va canviar el 1867, quan a l'Exposició Universal de París de 1867 van ser premiades amb una medalla de plata i una menció especial sobre els caps de les nines.[4] El 1867, el fill de Pierre-François, Emile Jumeau, es va unir a l'empresa.[6]
Cap al 1873 es va fabricar el «bébé incassable» (nadó irrompible), que estava format per cartró modelat amb cap de porcellana, extremitats de fusta buides amb juntes i articulacions de boles per poder girar les extremitats, i mans «irrompibles», gràcies a composició de silicat de potassi barrejat amb cola i serradures. L'artista Carrier-Belleuse va esculpir un model artístic del cap.
Per a 1873, quan van ser guardonades amb una medalla d'or en l'Exposició Universal de Viena,[4] l'empresa produïa les seves pròpies nines de porcellana a la seva fàbrica de Montreuil.[7] Tot i la fama obtinguda per l'empresa Jumeau, molt poques nines poden ser identificades amb seguretat com anteriors a la dècada del 1870.
-
Nina Jumeau, c. 1870 -
Gravat d'una nina Jumeau en un catàleg de 1880 -
Anunci de nines Jumeau de 1885 -
Nina Jumeau de 1915
.jpg)
Pel 1877, Emile Jumeau va començar a produir les seves primeres bébés (nines amb aparença més infantil). Amb ulls de vidre i roba elaborada per empreses especialitzades, milers de nines bébé van ser produïdes pel mercat internacional.[6]
El 1878, l'empresa Jumeau va guanyar una medalla d'or en l'Exposició Universal de París de 1878, sent aquest premi anunciat en els cossos, capses, sabates i fins i tot en els vestits de les nines. Jumeau va obtenir diversos guardons incloent el premi al millor fabricant de nines a la Fira Internacional de Sydney (1879) i a la Fira Internacional de Melbourne (1880). Les nines eren buscades a nivell internacional com a objectes de luxe i símbol d'estatus. L'empresa també era considerada un triomf industrial, amb una producció anual d'aproximadament tres milions de nines a mitjans de la dècada del 1890.
L'edat d'or de Jumeau va durar dues dècades, des de finals de la dècada del 1870 fins a finals de segle xix, quan la competència de les nines alemanyes va originar problemes financers a l'empresa. Les nines Jumeau de finals de la dècada del 1890 són de qualitat més variable. Les nines alemanyes eren més barates que les franceses, tenint bons acabats i sent més apreciades per les nenes, tot i no tenir l'elegància i atractiu característic de les cares i vestits de les millors nines Jumeau. La companyia es va integrar en el conglomerat de la Société Française de Fabrication de Bébés et Jouets (Societat francesa de fabricació de nadons i juguets, SFBJ). La SFBJ va seguir emprant la marca registrada Bébé Jumeau al llarg de segle xx, produint fins i tot nines a l'estil Jumeau.
Referències
modifica- ↑ Hoban, 2008, p. 12.
- ↑ Rare French Doll Sells for Amazing Pounds 2,250 (en anglès). Wales: Western Mail, 2005, p. 36.
- ↑ La data exacta varia segons la font, però tant1842 (Whitton, 1980, p. 5) com 1843 (Hoban, 2008, p. 12) s'esmenten a la bibliografia.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Whitton, 1980, p. 5.
- ↑ Peers, 2004, p. 51.
- ↑ 6,0 6,1 Markel, 2000, p. 18.
- ↑ Hoban, 2008.
Bibliografia
modifica- Coleman, Dorothy S; Coleman, Elizabeth A; Coleman, Evelyn Jk. The Collector's Encyclopedia of Dolls (en anglès). 1, 1978.
- Hoban, Sally. Antiques & Collecting: Enduring Appeal of Dolls and Teddy Bears (en anglès). Birmingham, 2008, p. 12.
- King, Constance Eileen. Jumeau (en anglès). Schiffer Publishing Ltd, 1999. ISBN 0887401155.
- Markel, Michelle. Cornhusk, Silk, and Wishbones: A Book of Dolls From Around the World (en anglès). HMCo Children's Books, 2000. ISBN 0-618-05487-1.
- Peers, Juliette. The Fashion Doll From Bébé Jumeau to Barbie (en anglès). Oxford: Berg Publishers, 2004. ISBN 1-85973-743-9.
- Whitton, Margaret. The Jumeau Doll (en anglès). Dover Publications, 1980. ISBN 0-486-23954-3.