Junkers Ju 388

El Junkers Ju 388 Störtebeker[a] era un avió polivalent de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial basat en la cèl·lula aeronàutica del Ju 88 i la seva evolució, el Jukers Ju 188 Es diferenciava dels seus predecessors en estar destinat a operacions a gran altitud, amb característiques de disseny com una cabina pressuritzada per a la seva tripulació. El Ju 388 es va introduir molt tard a la guerra, i els problemes de producció juntament amb el deteriorament de les condicions de producció aeronàutica durant la guerra van fer que se'n construïssin molt pocs.

Infotaula d'aeronauJunkers Ju 388
Junkers Ju 388L-1.jpg
Tipuscaça polivalent Modifica el valor a Wikidata
FabricantJunkers Motorenbau und Junkers Flugzeugwerk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primer vol22 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
En servei? – 1945 Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

L'aparició del bombarder americà Boeing B-29 Superfortress, el 1942, va preocupar seriosament al RLM. Fruit d'una campanya de desinformació amb la presentació del prototip YB-B29 "Hobo Queen" al Regne Unit i la difusió de les seves suposades característiques per mitjà fulls volants de propaganda,[1] a principis de 1944, la Luftwaffe es va adonar que no tenia cap interceptor que pogués atacar-lo efectivament, ja que li atribuïa un sostre de vol d'entre 8.000-10.000 m i que només les poques unitats del canó antiaeri FlaK 40 de 12,8 cm amb un abast de 14.000 metres podria atacar-lo.

Per contrarestar el B-29, la Luftwaffe necessitaria d'aeronaus amb un rendiment molt elevat a altituds extremes. El Junkers Ju 88 ja s'havia modificat per a ús en gran alçada amb els models S i T, però aquests no tenien el rendiment necessari. Es van dissenyar modificacions similars per al vol a gran alçada pel Junkers Ju 188 en les versions J, K i L modificant la cabina i fent servir menys panells de vidre i afegint sistemes de desgel per a les ales i el timó de profunditat que li permetessin llargs vols a gran altitud. Aquestes versions es van seleccionar per construir un nou avió i es va reanomenar Junkers Ju 388.[2]

DissenyModifica

El Ju 388 s'havia de construir en les tres sèries principals, J com a interceptor/caça nocturn, K com a bombarder d'alçada i L com a avió de reconeixement d'alçada. Per a cadascuna d'aquestes sèries hi havia tres subgrups (–1, –2 i –3), que diferien en la seva motorització. Per a la primera sub-sèrie, el BMW 801J era l'únic motor radial disponible immediatament que, en contrast amb el 801 normal, disposava d'un turbocompresor i una potència més elevada. La segona havia d'estar equipada amb el motor Junkers Jumo 222 E/ F ,d'alt rendiment, que hauria donat a les màquines un rendiment de vol notable en comparació amb els seus competidors aliats amb una velocitat màxima de poc més de 700 km /h a una alçada d'11.000 m. La tercera sèrie havia d'equipar-se amb el Junkers Jumo 213 E, que hauria tingut l'abast més gran de les tres sèries a causa del baix consum d'aquest motor.

Ju 388 JModifica

Aquesta sèrie, especialment equipada per a la caça a gran alçada, va ser dissenyada per combatre els bombarders , els caces nocturns enemics i els bombarders ràpids com el Mosquito. A diferència de la sèrie K i L, la sèrie J no tenia un cabina de visió completa, sinó una cabina que estava blindada frontalment i tenia panells de vidre a prova de bales escalfats elèctricament per als pilots i l'observador. Les diferències més marcades de les altres sèries Ju-388 concerneixen l'armament. Inicialment, disposava de sis MG 151/20 situades 3 a cada costat del fuselatge però aquest armament ofensiu no es va implementar en els prototips i en la sèrie prevista, però es van utilitzar dos MK 108 i dos MG 151/20 frontals la variant de caça nocturna, així com dos MK 108 com a Schräge Musik. Inicialment, estava pensat d'equipar-lo amb el radar d'abord FuG 220 "Lichtenstein" que posterior ment s'havia d'intercanviar pel nou radar en desenvolupament FuG 228. A finals de 1944, els preparatius per a la producció de sèries del Ju 388 J-1 estaven molt avançats, però només es van fer quatre prototips abans d'acabar-se la guerra.[3]

Ju 388 KModifica

Aquest tipus, especialment equipat com a bombarder a gran alçada, estava destinat a entrar a les zones enemigues sense que els avions de caça regulars poguessin interceptar-los. En contrast amb la variant del caça nocturn, el Ju 388 K tenia una bodega de bombes sota el fuselatge, en la qual es podia portar una càrrega de bomba de 3000 kg. A més de dos prototips (V3 i V4), del Ju 388 K-1 també van construir-se algunes màquines de la sèrie, però a causa de la supressió de tots els programes bombarders dins de l'àmbit del Jägernotprogramm a la tardor de 1944 es van reconvertir a avions de reconeixement del tipus L-1.[3]

Ju 388 LModifica

L'única versió construïda en una petita sèrie va ser el Ju 388 L, que es va equipar com a avió de reconeixement amb càmeres posades en fila. Exteriorment, era indistingible de la variant de bombardeig Ju 388 K, ja que també tenia la bodega de bombes del Ju 88 A-15. Les càmeres es van instal·lar sota el dipòsit de fuselatge a la zona de càrrega posterior de la bodega de bombes. Es podrien instal·lar tant verticalment com en un angle lateral de 10° a 30°. Es podia equipar amb dues càmeres RB 20/30, Rb 50/30 o Rb 75/30 per les operacions de dia i dues NRB 35/25, NRB 40/25 o NRB 50/25 per les operacions nocturnes.[3]

NotesModifica

  1. Klaus Störtebeker, corsari alemany del sg. XIV

ReferènciesModifica

  1. «Der Sternenbanner_1 (Photo 1)». [Consulta: 1r maig 2020].
  2. Warplanes of the Luftwaffe. Londres: Aerospace Pub., 1994. ISBN 1-880588-10-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Vernaleken, Christoph.. Junkers Ju 388 : Entwicklung, Erprobung und Fertigung des letzten Junkers-Höhenflugzeugs. 1. Aufl. Oberhaching: Aviatic, 2003. ISBN 3-925505-77-6.