Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal. Aquest jurament implicava el compromís del vassall de no actuar mai en perjudici del senyor.[1] També era conegut amb el nom de sagrament. Als comtats catalans el vassall feia el jurament damunt els quatre Evangelis i repetia fórmules estereotipades que podien ser en llatí o fins i tot en català. L'historiador Pierre Bonnassie[2] distingeix dos tipus de jurament de fidelitat: el que només comportava una promesa de fidelitat i el que implicava una sèrie d'obligacions per part del vassall, com ara l'auxilium militar, serveis de cort, etc.[3]
Referències
modifica- ↑ «Jurament de fidelitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bonassie, Pierre: Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Crítica, 1988
- ↑ Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280, plana 67. Barcelona, octubre del 1999,ISBN 84-297-4607-2