Kōji Taki (japonès: 多木浩二) (Kōbe, 1928 - 13 d'abril de 2011) va ser un crític d'art i d'arquitectura, fotògraf i filòsof japonès.[1]

Infotaula de personaKōji Taki
Nom original(ja) 多木浩二 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1928 Modifica el valor a Wikidata
Kōbe (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2011 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític d'art, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKobe Design University (en) Tradueix
Universitat Zokei de Tòquio Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Taki es va graduar en història de l'art per la Universitat de Tòquio.[2]

Taki va començar la seva carrera professional com a figura principal a la revista de fotografia japonesa Provoke, que va cofundar i on va treballar de 1968 a 1970.[3] També va aportar la majoria dels fons per a la revista.[2] No obstant això, a causa de la seva «actitud distant» i en posar el seu principal focus en l'escriptura, era més conegut com a escriptor crític que com a artista visual.[3] A més de sobre d'art, també va escriure sovint sobre filosofia, política i història.[2]

Cal fer especial esment de la seva estreta relació amb l'arquitecte japonès Kazuo Shinohara, per al qual va fer alhora fotografies molt assenyalades de les seves obres i va escriure textos crítics.

Taki va morir als 82 anys el 13 d'abril a Hiratsuka, Kanagawa.[2]

Provoke

modifica

La revista va ser fundada per Koji Taki i el poeta Takahiko Okada, i els fotògrafs Takuma Nakahira i Yutaka Takanashi, en un intent d'omplir el buit entre la política i l'art, i com a resultat de la frustració pel món de la postguerra. Publicada entre 1968 i 1969, només se'n van imprimir originalment uns 1000 exemplars, tot i que actualment hi ha disponibles diverses reimpressions. Les imatges de la revista van ser pioneres en un nou estil granulat o borrós que contrastava amb l'estètica japonesa de l'època i la revista va ser molt criticada. La revista també es va centrar molt en l'escriptura crítica.[4]

Llibres

modifica

Els llibres més venerats de Taki inclouen Ikareta Ie (Cases habitades), publicat per Tabata Shoten el 1976; Tenno no Shozo (El retrat de l'emperador), publicat per Iwanami Shoten el 1988; i Senso-Ron (Teoria de la Guerra), publicat per Iwanami Shoten el 1999.[2]

Altres llibres destacats són:

  • Havent abandonat en el tercer número la revista Provoke, l'any 1969, la va recopilar en el llibre 『まずたしからしさの世界を捨てろ』 (Llencem el món, Tabata Shoten, 1970).
  • Com a crític de la crítica 『ことばのない思考』 (Pensaments sense paraules, 1972, Tabata Shoten) compara les experiències de la ràpida transformació del pensament i l'expressió per si mateixes i analitza de manera exhaustiva fotografies, arquitectura, espai, mobles, llibres i imatges.
  • 『生きられた家』 (Cases vives, 1976, Tabata Shoten / 2001, Iwanami Hyodo Bunko) va estudiar la complexa relació de la vida humana i l'espai vital fent un ús ple de la fenomenologia i la semiòtica, que es va convertir en el primer treball principal. D'acord amb l'aprofundiment de l'experiència quotidiana de Taki, aquest llibre ha tingut dues revisions importants posteriorment.
  • 『眼の隠喩』 (Metàfora dels ulls, 1982, Aosaka Co., Ltd., el 2008) Aichi Gakuin Bunko va començar un treball filosòfic històric a gran escala per entendre l'art i la cultura establint el concepte de mirada. Aquesta sèrie de pensaments anirien combinats amb la teoria del cos i la consideració estètica política
  • 『欲望の修辞学』 (Retòrica del desig), 1987
  • 『もし世界の声が聴こえたら』 (Si es pot sentir la veu del món, 2002).
  • 『死の鏡』 (El mirall de la mort, 2004).
  • 『進歩とカタストロフィ』 (Progrés i catàstrofe, 2005, Aozora Corporation).
  • 『「もの」の詩学』 (coses) 『神話なき世界の芸術家』 (artistes sense mitologia, 1994).

Història psíquica moderna

modifica
  • 『シジフォスの笑い』 (Riures de Sygiphos, 1997), sobre Iwanami Shoten.
  • 『天皇の肖像』 (Retrat de l'emperador), 1988, Iwanami Shoten va analitzar de manera vívida la història psíquica moderna del Japó i Europa occidental d'una manera iconogràfica (1998-2003, Shinkansha).
  • Trilogia del Capità Cook 『船がゆく』 (El vaixell marxa), 『船とともに』 (Amb vaixell), 『最後の航海』 (Últim viatge)

Des de mitjans dels anys noranta del s. XX

modifica

Va discutir els significats filosòfics de diversos fenòmens en els llibres:

  • 『ヌード写真』 (fotografia de nu).
  • 『都市の政治学』 (Ciència política de la ciutat).
  • 『肖像写真』 (Fotografia de retrat), Iwanami Shoten.
  • 『スポーツを考える: 身体・資本・ナショナリズム』 (Pensant en l'esport: el cos, el capital i el nacionalisme), (1995 Chikuma Shobo Tòquio)

Petits llibres

modifica
  • 『表象の多面体』 (Poliedre de representació, 2009, Aosaga) que va parlar de quatre artistes contemporanis que adoren l'amor durador.
  • 『トリノ 夢とカタストロフィーの彼方へ』 (Somnis i catàstrofes de Torí a l'altra banda, 2012, BEARLIN).
  • 『視線とテクスト』 (Ulls i textos, 2013, Aosaka).
  • 『映像の歴史哲学』 (Filosofia històrica de les imatges, 2013, Misuzu Shobo), publicat pòstumament.

Projectes

modifica
  • Edició de la publicació Nihon shashin shi 1840-1945 (A History of Japanese Photography: 1840-1945, Heibonsha, 1971.
  • Contribuint a la revista d'arquitectura 10+1.[5][6]

Referències

modifica
  1. «Taki Kōji». Kotobanku. [Consulta: 4 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Critic and philosopher Koji Taki (1928-2011) – ART iT: Japanese-English contemporary art portal site» (en anglès britànic), 18-04-2011. [Consulta: 14 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 Lucken, Michael (en anglès) Transbordeur, 2, 2018.
  4. «50 years since PROVOKE: reprinting the radical Japanese photo magazine» (en anglès americà). British Journal of Photography, 16-11-2018. [Consulta: 14 maig 2019].
  5. Taki Kōji, Provoke, and the Structuralist Turn in Japanese Image Theory, 1967–70,
  6. Misuzu Shobo Co., Ltd.(ja:みすず書房), una editorial acadèmica que du a terme activitats editorials principalment sobre llibres especialitzats com ara filosofia, ciència, psicologia, història moderna, història occidental, 多木浩二, たき・こうじ,