Kagema
Kagema (陰間) és un terme històric japonès per a treballadors sexuals joves. Els kagema solien passar per aprenents d’actors kabuki (que sovint es dedicaven compatibilitzaves aquesta feina amb el treball sexual) i atenia tant a clientela masculina com femenina.[1] Per als clients masculins, el servei preferit era el sexe anal, amb el client duent a terme la penetració.[2] La fel·lació homosexual no apareix esmentada en els documents de l'era Tokugawa.[3]
Els kagema que no es trobaven afiliats a una banda de teatre kabuki es podien trobar a bordells masculins o cases de te especialitzades en kagema, institucions conegudes com "Kagemajaya" (陰間茶屋) (lit., "casa de te kagema").[4] El kagema sovint costava més que la prostitució femenina del mateix estatus, i experimentà una època molt florent a mitjans del segle xix, malgrat les restriccions legals creixents que intentaven contenir el treball sexual (tant masculí com femení) en àrees urbanes específiques i dissuadir les relacions que traspassessin classes socials, ja que es consideraven potencialment perjudicials per a l'organització social tradicional.[5]
Molts treballadors sexuals, així com molts joves actors kabuki, eren criats lligats per contracte, ja que havien estat venuts de nins al bordell o al teatre, normalment amb un contracte de deu anys.[6] Els kagema es podien presentar com a yarō (homes joves), wakashū (nois adolescents, d'uns 10 a 18 anys) o com a onnagata (homes que feien el paper de dona).[7]
A més dels actors de kabuki, el paper dels kagema va ser dut a terme per servents dels daimyō que, una vegada arribats a la ciutat, deixaven de servir-lo i que havien de treballar en aquest tipus de llocs de treball per poder sobreviure.[8]
Aquest terme es va servir en el japonès modern com a argot homosexual.
Referències modifica
- ↑ Díez, David «La historia de los taikomochi o “geishas hombre” en Japón» (en castellà). Ecos de Asia, 08-09-2017 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Leupp, 1997, p. 109.
- ↑ Leupp, 1997, p. 121–122.
- ↑ Leupp, 1997, p. 69–72.
- ↑ Leupp, 1997, p. 70–78, 132–134.
- ↑ Leupp, 1997, p. 69, 134–135.
- ↑ Leupp, 1997, p. 90–92.
- ↑ Woods, Gregory. Historia de la literatura gay. Traducció: Julio Rodríguez Puértolas. Madrid: Akal, 2001, p. 73 (Grandes temas).
Bibliografia modifica
- Leupp, Gary P. Male Colors: The Construction of Homosexuality in Tokugawa Japan (en anglès). University of California Press, 1997. ISBN 978-0-520-20900-8.