Kanji

caràcters xinesos logogràfics adoptats pel sistema d'escriptura japonès modern

Kanji (漢字)

Kana (仮名)

Usos

Romaji (ローマ字)

Els kanji (漢字), pronuncia japonesa [kaɲdʑi], són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.[1]

Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor de la col·lecció de poemes del segle viii Manyōshū (万葉集), tenen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, és a dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de suport fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit.[2]

L'aparició dels kanji al Japó daten del segle iv; foren introduïts al país via Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per escriure el japonès que fins llavors, mancava de forma escrita.[3]

Lectura dels kanji

modifica

Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com a «lectures»: les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi).

Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té almenys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones.

Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes.

Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".

Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobretot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per facilitar l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no són inclosos en la llista dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji).

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «kanji». ésAdir >. [Consulta: 8 juny 2024].
  2. Matsunaga, Sachiko «The Linguistic Nature of Kanji Reexamined: Do Kanji Represent Only Meanings?». The Journal of the Association of Teachers of Japanese, 30, 2, octubre 1996, pàg. 1. DOI: 10.2307/489563.
  3. Mitamura, Joyce Yumi; Mitamura, Yasuko Kosaka. Let's learn kanji: an introduction to radicals, components, and 250 very basic Kanji (en anglès, japonés). Tòkio, Nova York: Kodansha International, 1997. ISBN 978-4-7700-2068-0. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kanji