Karl Pàvlovitx Briul·lov o Brullov (en rus: Карл Па́влович Брюлло́в ) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg – 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins al 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.

Infotaula de personaKarl Briul·lov
Brjullov.jpg
Karl Briul·lov (autoretrat), 1848.
Nom original(ru) Карл Павлович Брюллов
Biografia
NaixementKarl Pàvlovitx Briul·lov
Карл Павлович Брюллов
12 de desembre de 1799
San Petersburg, Rússia
Mort11 de juny de 1852(1852-06-11) (als 52 anys)
Roma, Itàlia
Lloc d'enterramentcementiri protestant de Roma
Dades personals
NacionalitatRússia
Formació professionalAcadèmia Imperial de les Arts
FormacióAcadèmia Imperial de les Arts (–1821)
Activitat
Camp de treballPintura
OcupacióPintor i arquitecte
ArtPintura, Arquitectura
GènereRetrat i pintura d'història
MovimentNeoclassicisme
Romanticisme
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaBryullov (en) Tradueix
Premis

Find a Grave: 178053689
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com a una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va partir cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoliria la fama quan va començar a realitzar quadres històrics.

 
L'últim dia de Pompeia, 1833

El seu treball més conegut L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48) va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.

ObresModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briul·lov