Kaspar Schollenberger

Kaspar Schollenberger (Höchstädt an der Donau, 1673 - 31 d'agost de 1735) va ser un clergue i compositor alemany de la tradició musical barroca del sud d'Alemanya.

Plantilla:Infotaula personaKaspar Schollenberger
Biografia
Naixement1673 Modifica el valor a Wikidata
Höchstädt an der Donau Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1735 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Schollenberger va dedicar els seus dies escolars a Augsburg a Studia humanitatis i cantant a l'abadia imperial benedictina del monestir de "Sankt Ulrich und Afra". Augustinus Erath, l'aleshores abat del monestir canonge dels agustins de "Sant Miquel zu den Wengen" a Ulm, se'n va assabentar a través del seu lideratge del cor a la "Deutschordenskommende Ulm". Inicialment, el va acceptar com a valet i li va permetre fer el noviciat i, a partir d'octubre de 1697, estudiar a la universitat teològica catòlica de Dillingen al Danubi.

El 1705 Schollenberger va tornar a l'abadia de Wengen a Ulm i va ser ordenat sacerdot. Va ocupar diversos càrrecs, inicialment com a canonge.[1] Va ensenyar filosofia i teologia com a professor; El 1713 es va convertir en degà.[2]

Schollenberger va morir a Ulm el 31 d'agost de 1735.

Obres d'mportància

modifica

El talent especial de Schollenberger radicava en la música eclesiàstica, cosa que li va valer el títol dExcelens Musices Magister ac Chori Praefectus.[3] Han sobreviscut diversos escenaris per a misses, magnificats i altres obres sagrades, algunes de les quals han arribat a nosaltres com a recopilacions impreses, però també com a manuscrits. Les seves composicions es basen en la tradició musical barroca del sud d'Alemanya. En els treballs vocals, Schollenberger va preveure un canvi de moviments tutti i en solitari, per la qual cosa va donar importància a una veu arioso que dirigia.[4] Schollenberger sovint feia servir el lema ària, en el qual l'orquestra fixa l'inici de l'ària com a lema. És un exemple bastant rar del segle xviii que el compositor es pot remuntar a les seves inicials en arranjaments de corals com lAntiphonarium Romanum de Schollenberger.[4]

Molt oblidat, és gràcies al Ulm Scherer Ensemble que aquestes obres es tornen a fer accessibles al públic i es representen.

A St. Michael zu den Wengen hi ha un retrat de Schollenberger amb l'hàbit típic dels cànons agustins.

Obres vocals: normalment per a quatre veus, cordes i orgue in ripieno, de vegades altres instruments ad libitum.

  • Pslamodia ariosa tripartita, 3 Vespres, op.1, Augsburg 1713/1714
  • Thymiama arioso-ecclesiaticum, op.2, Ulm 1718
  • Gaudia et luctus in unum concinnata, 6 misses (amb 2 trompetes i timbals), op.3, Augsburg 1718
  • Offertoria festiva per tot any, Augsburg 1718
  • Mariale ariosum, Vespern, op.4, Augsburg 1719
  • Tymiamatis arioso-ecclesiastici, part 2, op.5, Ulm 1720
  • Tymiamatis arioso-ecclesiastici, part 3, op.6, Ulm 1724
  • 4 mesures (en a, d, e, g)
  • 2 Vesperae breves de Dominica.

Acompanyaments corals

  • Antiphonarium Romanum tripartitum complectens Antiphonas de tempore, de Sanctis in particulari i in communi una cum Basso ad organum per Choro Wengenti Ulmae specialiter elaboratum, a. CSCRWU (Caspar Schollenberger Canonicus Regularis Wengensis Ulmae), Ulm 1719
  • Graduale Romanum, Ulm 1719

Escrits

  • Controversia Philosophica de Ente negativo, Ulm 1705
  • Disputatio de Sacramentis

Bibliografia

modifica
  • Franz Martin Kuen: Wenga sive Informatio Historica de Exempti Collegii Sancti Archangeli Michaelis ad Insulas Wengenses. Ulm 1766 (Digitale-sammlungen.de).
  • Schollenberger (Kaspar). In: Felix Joseph Lipowsky: Baierisches Musik-Lexikon. Jakob Giel, München 1811, S. 315–316 (digitale-

sammlungen.de).

  • Schollenberger, Kaspar. In: Albrecht Weyermann: Neue historisch-biographisch-artistische Nachrichten von Gelehrten und Künstlern. Stettinische Buchhandliung, Ulm 1829, S. 492 (Textarchiv – Internet Archive).

Referències

modifica
  1. Schollenberger (Kaspar). In: Felix Joseph Lipowsky: Baierisches Musik-Lexikon. Jakob Giel, München 1811, S. 315–316 (digitale-sammlungen.de).
  2. Schollenberger, Kaspar. In: Albrecht Weyermann: Neue historisch-biographisch-artistische Nachrichten von Gelehrten und Künstlern. Stettinische Buchhandliung, Ulm 1829, S. 492 (Textarchiv – Internet Archive).
  3. Kaspar Schollenberger im Bayerischen Musiker-Lexikon Online (BMLO)
  4. 4,0 4,1 Hermann Ullrich in: Ludwig Finscher (Hrsg.), Friedrich Blume (Begr.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Bärenreiter, Kassel u. a. 2005.