Kate Roberts
Kate Roberts (Cae'r Gors, 13 de febrer de 1891 - Dinbych, 14 d'abril de 1985) va ser una escriptora gal·lesa, una de les autores més importants en gal·lès del segle xx. És coneguda per les seves novel·les i històries breus i pel seu activisme en el nacionalisme gal·lès.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1891 Cae'r Gors (Gal·les) (en)  |
| Mort | 14 abril 1985 (94 anys) Dinbych (Gal·les) |
| Formació | Universitat de Bangor Ysgol Syr Hugh Owen (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Morris Thomas Williams |
 | |
Se'n destaca la influència de Katherine Mansfield i d'Anton Txékhov, entre d'altres. És notable per la riquesa del seu llenguatge i per la seva percepció. Alguns dels seus temes principals son el paper de la dona en la societat i les idees progressives sobre la vida i l'amor. La majoria de les seves obres se situen a Gal·les del Nord, d'on era originària.
Va escriure els contes Rhigolau bywyd (‘Els solcs de la vida’, 1929) i Ffair gaeaf (‘La fira d'hivern', 1937) i les novel·les Laura Jones (1930), Traed Mewn cyffion (‘Peus encadenats', 1937), Stryd y Glep (‘Carrer dels Cignes', 1949), Tegwch y bore (‘El bell temps de la matinada’, 1967), entre d'altres.[1]
El 1963 va ser nominada al Premi Nobel de Literatura.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Kate Roberts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.