Katherine Pleydell-Bouverie
Katherine (de vegades també Katharine) Harriot Duncombe Pleydell-Bouverie (7 de juny de 1895, Berkshire – 1985, Wiltshire)[1] va ser una capdavantera de la ceràmica moderna anglesa, emmarcada dins del moviment de la ceràmica d'autor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juny 1895 Coleshill (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 1985 (89/90 anys) |
| Formació | Central School of Art and Design |
| Activitat | |
| Ocupació | ceramista, artista visual |
| Família | |
| Parella | Norah Braden |
| Pares | Duncombe Pleydell-Bouverie i Maria Eleanor Hulse |
Biografia
modificaPleydell-Bouverie va néixer a Faringdon, al Berkshire de l'època, filla de Duncombe Pleydell-Bouverie i de la seva muller Maria Eleanor, filla de Senyor Edward Hulse, 5è Baronet. El seu avi per part de pare era Jacob Pleydell-Bouverie, 4t Compte de Radnor. Pleydell-Bouverie era la més petita de tres fills, que van créixer en una casa senyorial del segle xvii envoltats de porcellana xinesa blava i blanca i del tipus famille verte. Va ser durant les vacances d'infantesa, mentre jugava en una platja fangosa a Weston-super-Mare amb els seus germans, que va tenir el seu primer contacte amb l'argila.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial va treballar per la Creu Roja francesa.
Carrera
modificaEl seu interès per la ceràmica es va despertar mentre vivia a Londres, als anys vint, després que Pleydell-Bouverie visités Roger Fry als Omega Workshops i veiés exemples de la seva feina, cosa que la va impulsar a apuntar-se a la Central School of Arts and Crafts de Londres per estudiar ceràmica amb la professora Dora Billington.[3]
El 1924 Pleydell-Bouverie va ser admesa al taller de St. Ives de Bernard Leach. Va romandre a la Leach Pottery durant un any aprenent al costat de Michael Cardew, Shoji Hamada i Tsuronosuke Matsubayashi, conegut com a Matsu. Allà feia les feines més diverses quan calia i alhora assistia a les classes tècniques de Matsu. Aviat van començar-la a anomenar "Beano", que era com li deien a casa seva.[2]
El 1925 Pleydell-Bouverie va establir el seu primer taller de ceràmica amb un forn de llenya als terrenys de la seva propietat familiar de Coleshill a Berkshire (ara Oxfordshire). A la Cole Pottery l'ajudava Ada (Peter) Mason. Després que Mason marxés, el 1928, va unir-s'hi Norah Braden. Treballaven juntes tot i que cadascuna signava les seves peces i van exposar sovint a Londres i Manchester, fins que Braden va marxar a Brighton per donar classes el 1936. Cal destacar l'extensa experimentació amb esmalts de cendra que van dur a terme. Eren cendres provinents de fustes i vegetals que creixien per la zona. El 1946, Pleydell-Bouverie es va traslladar al seu segon taller a Kilmington Manor, Wiltshire, on va treballar fins a la seva mort el 1985. A Kilmington va instal·lar-hi primer un forn de petroli i més endavant un d'elèctric.[3][4]
Després de la Segona Guerra Mundial, Pleydell-Bouverie va estar venent la seva obra ceràmica a preus molt baixos, probablemment perquè ja gaudia de recursos propis.[5]
Estil, tècnica i recepció
modificaPleydell-Bouverie es descrivia a ella mateixa com "senzillament una ceramista. M'agrada que un atuell sigui un atuell, un recipient que tingui un forat, realitzat amb una finalitat concreta".[6] En una carta a Bernard Leach escrita el 29 de juny de 1930, Pleydell-Bouverie va dir "vull que els meus gerros portin les persones a pensar, no en referències xineses, sinó en coses com còdols i closques i ous d'ocell i pedres en què creix la molsa. Les flors hi llueixen més boniques, així m'ho sembla a mi. I crec que és el que més importa."[7]
Pleydell-Bouverie era crítica amb l'estètica d'alguns dels seus contemporanis com ara Charles i Nell Vyse a qui considerava massa 'comercialment competitius" i que no evocaven coses com còdols i closques i ous d'ocells.[5] També era crítica amb el distributisme exemplificat per The Guild of St Joseph and St Dominic (una comunitat d'artistes i artesans que formava part del moviment Arts & Craft). En deia: 'En vaig conèixer un grapat de membres l'altre dia. Em van irritar força.'
Les peces de Pleydell-Bouverie són funcionals i solen tenir un estil similar a la ceràmica anglesa de l'edat del bronze.[8] És coneguda per utilitzar una gamma ampla de cendres vegetals per produir efectes a l'esmalt de les seves peces de gres.[9]
Referències
modifica- ↑ «Katherine Pleydell-Bouverie - Biography». Artfacts.net, 30-01-2014. [Consulta: 13 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Crafts Council. Katharine Pleydell-Bouverie: A Potter's Life 1895-1985. Crafts Council, 1986, p. 8.
- ↑ 3,0 3,1 «Katherine Pleydell-Bouverie». University of Aberystwyth. Arxivat de l'original el 4 desembre 2011. [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «Katharine Pleydell-Bouverie - pottery for sale». Studio-pots.com. Arxivat de l'original el 31 desembre 2006. [Consulta: 13 desembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Harrod, Tanya.. The crafts in Britain in the 20th century. [New Haven]: Published for the Bard Graduate Center for Studies in the Decorative Arts by Yale University Press, 1999, p. 32, 148, 157, 260. ISBN 0300077807. OCLC 40061324.
- ↑ «Katherine Pleydell-Bouverie». The Leech Pottery. Arxivat de l'original el 8 novembre 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
- ↑ Craft Council. Katharine Pleydell-Bouverie: A Potter's Life 1895-1985. Crafts Council, 1986, p. 7.
- ↑ Crafts Council. Katharine Pleydell-Bouverie: A Potter's Life 1895-1985. Crafts Council, 1986, p. 7.
- ↑ Wingfield Digby, George. The Work of the Modern Potter in England. Londres: John Murray, 1952.
Enllaços externs
modifica- Galeria de peces del V&A Museum Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.