Viquipèdia

Ken Ishii

punxadiscos japonès

Ken Ishii (japonès: ケン・イシイ) (Sapporo, 1970) és un punxadiscos i productor discogràfic japonès de música techno.[1] Es va graduar a la Universitat Hitotsubashi i ha publicat treballs amb el seu propi nom, així com amb els pseudònims: FLR, Flare, UTU, Yoga i Rising Sun.

Infotaula de personaKen Ishii

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) ケン・イシイ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Sapporo (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Hitotsubashi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiscjòquei, compositor, productor discogràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata –
GènereTecno Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony Music Entertainment Japan Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkenishii.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kenishii.tokyo Twitter (X): K_Ishii_70Drums Spotify: 0Jb1cpfG4GB6pZfroFhAw0 Last fm: Ken+Ishii Musicbrainz: 6d4c4759-8a16-4b9f-83e2-4c225307fc85 Songkick: 98938 Discogs: 1032 Allmusic: mn0000066621 Deezer: 9202 Modifica el valor a Wikidata

Influenciat pel techno de Detroit, Ishii va publicar per primera vegada amb el segell Plus 8 de Richie Hawtin el 1993 amb el pseudònim d'UTU. Amb la publicació de Jelly Tones (1995) va començar a ser conegut per un públic més ampli. Va compondre la música per a les cerimònies d'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1998 a Nagano, el mateix any que va participar a la banda sonora de la pel·lícula Pi de Darren Aronofsky.

«Creation the State of Art» es va utilitzar al tercer nivell del videojoc Rez (2001), i algunes pistes de la banda sonora de LSD van ser produïdes per Ishii. El seu tema «Let It All Ride» també es va utilitzar al videojoc de PlayStation Portable Lumines II. El videoclip d'«Extra» (dirigit per Koji Morimoto) va guanyar el premi Best Dance Music Video de MTV Europa el 1997.[2][3]

Discografia modifica

Àlbums modifica

  • Garden on the Palm (2 X 12" - RS 93012 - 1993)
  • Innerelements (CD - RS 94038 CD - 1994)
  • Jelly Tones (2LP/CD - RS 95065/RS 95065 CD - 1995)
  • Green Times (CD - Sublime Records SBLCD5002 - 1995)
  • Grip (CD - Sublime Records SBLCD5011 - 1996)
  • Metal Blue America (CD - R&S Records - 1997)
  • Tekken 3 Seven Remixes (CD - Pony Canyon PCCG-00455 - 1998)
  • LSD & Remixes (CD - Music Mine MKCA-1003~4 - 1998)
  • Sleeping Madness (2LP/CD - RS 99153/RS 99153 CD - 1999)
  • Flatspin (CD - Exceptional EXLPCD0103 - 2000)
  • Millennium Spinnin at Reel Up (CD - Sony Music Ent. - 2001)
  • FLR Easy Filters (1999 - 2001) (2 X CD - Reel Musiq Sublime Records RLCD-002 - 2001)
  • Rebore Vol. 2 (2001)
  • Future in Light (CD - Exceptional EXLPCD0302 - 2002)
  • Interpretations (CD - Exceptional EXLPCD0405 - 2003)
  • Play, Pause and Play (2 X CD - Sublime Records IDCS1016/1017 - 2005)
  • Sunriser (CD - 70Drums IDCK-1002 - 2006)
  • Daybreak Reprise -SUNRISER Remixed- (2008)
  • Music for Daydreams (CD - Sublime Records FICS-2002 - 2012)
  • Taiyo (2013)
  • Möbius Strip (2019)
  • Abyssal Plain Remixes (2020)
  • Secret World (EP, 2022)[4]

Referències modifica

  1. ↑ «Ken Ishii» (en castellà). Clubbingspain.com. [Consulta: 5 octubre 2023].
  2. ↑ «Ken Ishii achter draaitafels van Antwerpse Ampere» (en neerlandès), 04-06-2016. [Consulta: 5 octubre 2023].
  3. ↑ Inc, Nielsen Business Media. Billboard (en anglès). Nielsen Business Media, Inc., 1997-02-08. 
  4. ↑ Pardo, Miguel. «Entrevista: Ken Ishii» (en castellà), 21-06-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ken_Ishii&oldid=33288909»