Obre el menú principal

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.[cal citació] Estava situada sobre una roca de 350 metres a la plana de Khanzit.

Infotaula de geografia políticaKharpurt

Localització
38° 42′ 14″ N, 39° 15′ 00″ E / 38.703888888889°N,39.25°E / 38.703888888889; 39.25
Geografia
Altitud 1.270 m
Modifica les dades a Wikidata

Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). Els àrabs li van dir Hisn Zayt (si bé de vegades s'esmenta erròniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata (Ammià Marcel·lí), i els turcs Khartpert o Khartpurt (i erròniament Kharput). Els francs a les croades li van dir Quart-Pierre

La primera vegada que apareix a la història fou el 978 quan pertanyia a Bardas Skleros i s'hi va refugiar l'hamdànida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar expulsat de Mosul. Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el 1100 estava en mans d'un amir anomenat Djubuk, del que, un temps després, va passar als ortúkides o artúkides.

L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a Jocelin del Comtat d'Edessa i Balduí II de Jerusalem.

Amb la partició del dominis ortúkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa i més tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.

El 1234 l'aiúbida Al-Kamil va fer una expedició contra el soldà del Soldanat Seljúcida de Rüm i va annexar Kharpurt.

Després va pertànyer als Eretnaoğulları, a Dhu l-Kadr, als Ak Koyunlu, als safàvides, i el 1515 fou ocupada pels otomans. El governador no es va instal·lar a la fortalesa sinó a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que després fou el nom de tota la província. El 1940 només tenia 2.095 habitants.

Emirs de KharpurtModifica

Çubukoğulları
  • Djubuk (Çubuk) vers 1085-1092
  • Mehmed 1092-1113
Ortúquides
  • Balak Nasr al Dawla 1113-1124
  • Daud Rukn al-Dawla de Hisn Kayfa 1124-1144
  • Kara Arslan de Hisn Kayfa 1144-1164
  • Muhammad Nur al-Din de Hisn Kayfa 1164-?
  • Ibrahim Nizam al-Din
  • Khidr
  • Artukshah Nur al-Din ?-1234

BibliografiaModifica

  • Claude Cahen, Diyar Bakr au temps des premiers Urtukides, 1935