Obre el menú principal

Una kilonova (també coneguda com a macronova o supernova de procés R) és un esdeveniment transitori astronòmic que succeeix quan es fusionen dues estrelles de neutrons o una estrella de neutrons i un forat negre. S'ha teoritzat que aquest esdeveniment emet un esclat de raigs gamma i altra radiació electromagnètica pel decaïment de nuclis pesants pel procés radioactiu R que es produeixen i s'ejecten de forma isotòpica durant el procés de fusió.[1] La primera kilonova va ser detectada el 2013 pel telescopi espacial Hubble associada a l'esclat de raigs gamma GRB 130603B.[2]

Infotaula d'objecte astronòmicKilonova
Tipus evolució estel·lar, tipus d'objecte astronòmic i esdeveniment
Modifica les dades a Wikidata
Vídeo artístic on es mostra com es fusionen dues estrelles de neutrons emetent ones gravitatòries fins a acabar explotant en una kilonova.
Imatge del telescopi espacial Hubble on s'aprecia l'esclat de raigs gamma d'una kilonova.[2]

TeoriaModifica

L'espiral i la fusió de dos objectes compactes és la font d'ones gravitatòries (GW)[3] Es creu que les kilonoves són font d'esclat de raigs gamma (GRB) i la principal font dels elements estables provinents del procés R a l'univers. El nom kilonova el va introduir Metzger et al. al 2010[3] per caracteritzar els pics de brillantor de més de 1000 cops d'una nova habitual. El model bàsic de la fusió de dues estrelles de neutrons el van proposar Li-Xin i Bohdan Paczyński el 1998.[4]

ObservacionsModifica

La primera observació d'una kilonova va ser el 2013, associada amb l'esclat de raigs gamma GRB 130603B, quan es va poder observar l'espectre infraroig de la kilonova pel telescopi espacial Hubble.[1]

El 16 d'octubre de 2017, la col·laboració LIGO i VIRGO van anunciar la detecció simultània d'una ona gravitacional (GW170817) i el seu corresponent senyal electromagnètic (GRB 170817A, AT 2017gfo) i es va poder demostrar que una kilonova era el fruit d'una fusió de dues estrelles de neutrons. Es va poder localitzar la kilonova a la galàxia NGC 4993.[5][6][7]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kilonova  

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Tanvir, N. R.; Levan, A. J.; Fruchter, A. S.; Hjorth, J.; Hounsell, R. A. «A ‘kilonova’ associated with the short-duration γ-ray burst GRB 130603B» (en en). Nature, 500, 7464, 28-08-2013, pàg. 547–549. DOI: 10.1038/nature12505. ISSN: 1476-4687.
  2. 2,0 2,1 information@eso.org. «Hubble observes source of gravitational waves for the first time» (en en-gb). [Consulta: 5 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 Metzger, B. D.; Martínez-Pinedo, G.; Darbha, S.; Quataert, E.; Arcones, A. «Electromagnetic counterparts of compact object mergers powered by the radioactive decay of r-process nuclei». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 406, 4, 21-08-2010, pàg. 2650–2662. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.16864.x. ISSN: 0035-8711.
  4. «Transient Events from Neutron Star Mergers». The Astrophysical Journal. DOI: 10.1086/311680/fulltext/.
  5. Abbott, B. P.; Abbott, R.; Abbott, T. D.; Acernese, F.; Ackley, K. «GW170817: Observation of Gravitational Waves from a Binary Neutron Star Inspiral» (en anglès). Physical Review Letters, 119, 16, 16-10-2017. DOI: 10.1103/physrevlett.119.161101.
  6. Miller, M. Coleman «Gravitational waves: A golden binary» (en en). Nature, 551, 7678, 15-10-2017. DOI: 10.1038/nature24153. ISSN: 1476-4687.
  7. «Focus on the Electromagnetic Counterpart of the Neutron Star Binary Merger GW170817 - The Astrophysical Journal Letters - IOPscience» (en en). [Consulta: 5 novembre 2017].