Kirstine Meyer
Kirstine Meyer (Skærbæk, 12 d'octubre de 1861 - Hellerup, 28 de setembre de 1941) fou una física danesa i va ser la primera dona del seu país a obtenir un doctorat en ciències naturals.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (da) Kirstine Bjerrum  12 octubre 1861 Skærbæk (Dinamarca) |
| Mort | 28 setembre 1941 (79 anys) Hellerup (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Copenhaguen - magister (1885–1892) Universitat de Copenhaguen - Philosophiæ doctor (–1909) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | redactora en cap (1902–1913), professora (1885–1902), professora (1882–1885), física |
| Família | |
| Germans | Jannik Petersen Bjerrum |
Premis
| |
Biografia modifica
Kirstine Bjerrum va néixer a Skærbæk, Dinamarca i va morir a Hellerup. Era filla de Niels Janniksen Bjerrum (1826-1880) i Christiane Degn (1826-1877).
Es va traslladar a Copenhaguen als 18 anys, on va viure amb el seu germà gran, l'oftalmòleg Jannik Petersen Bjerrum (1851–1920). El 1885 es va casar amb el matemàtic Adolph Constantin Meyer (1854-1896) i va prendre el seu cognom. Després de la mort del seu marit el 1896, es va convertir en l'únic progenitor del fill petit de la parella, Johannes.[2]
El 1882, Kirstine Meyer havia obtingut el títol de professora a la N. Zahles Skole. El 1885 va començar els seus estudis a la Universitat de Copenhaguen. El 1893 es va graduar amb un màster en física. En el període 1885-1909, Kirstine Meyer va trebalalr a la N. Zahle Skole com a professora de ciències naturals. El curs acadèmic 1892-93, Kirstine Meyer va ser substituta a la Metropolitanskolen, que era una escola exclusivament masculina i, per tant, no podia obtenir una feina permanent pel fet de ser dona.[3]
Va ser professora d'institut durant molts anys, mentre treballava alhora en la seva formació i investigació en física. Va aconseguir la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres el 1899 per un treball que examinava si existeix una equació general d'estat per a tots els cossos fluids, Om overensstemmende Tilstande hos Stofferne. Va rebre el seu doctorat. en física per la Universitat de Copenhaguen el 1909, i es va convertir així en la primera dona danesa que es doctorava en ciències naturals al seu país.[4]La seva tesi doctoral, Temperaturbegrebets Udvikling gennem Tiderne ("El desenvolupament del concepte de temperatura a través del temps"), era un tractament en profunditat de la història del concepte de temperatura.[5]
El 1902, Meyer va fundar Fysisk Tidsskrift,la revista danesa de física. Va ser-ne redactora fins al 1913. El 1925 li van concedir la beca de viatge Tagea Brandt Rejselegat.
Premis i honors modifica
- 1899, Medalla d'Or de la Societat Científica
- 1920, Medalla d'Or al Mèrit
- 1925, Beca de viatge Tagea Brandts
El 9 de desembre de 1986, DSB (la companyia ferroviària danesa) va nomenar la nova locomotora elèctrica, Litra EA 3007, Kirstine Meyer.[6]
Referències modifica
- ↑ (anglès) Marilyn Bailey Ogilvie, Joy Dorothy Harvey, Meyer-Bjerrum, Kirstine, The Biographical Dictionary of Women in Science: L–Z, Routledge, 2000, pàgs. 890–891; ISBN 0-415-92040-X
- ↑ «Bjerrum, Jannik Petersen» (en danès). Dansk biografisk Lexikon. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «Kirstine Bjerrum Meyer» (en anglès). Regents of the University of California. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ (anglès) Finn Aaserud, Popularization and People (1911–1962), Volum 12 (Niels Bohr – Obres selectes), Elsevier Science, 2007, pàg. 122; ISBN 0-444-52946-2
- ↑ «Kirstine Meyer (1861 - 1941)» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «DSB EA 3007 blev bygget af Scandia i 1986» (en danès). www.jernbanen.dk. [Consulta: 23 juny 2020].