Konrad Boehmer
Konrad Boehmer (nascut a Berlín el 24 de maig del 1941 - 4 d'octubre de 2014) va ser un compositor neerlandès d'origen alemany.[1] Va ser un ateista i marxista convençut.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1941  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 4 octubre 2014 (73 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Països Baixos |
| Formació | Universitat de Colònia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Lloc de treball | Utrecht La Haia |
| Ocupació | Composició i docència |
| Ocupador | Reial Conservatori de La Haia |
| Estil | Serialisme |
| Segell discogràfic | BV Haast Records |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Lloc web | kboehmer.nl |
   | |
Va estudiar composició a Colònia amb Karlheinz Stockhausen i Gottfried Michael Koenig, i filosofia, sociologia i musicologia a la Universitat de Colònia, a la qual va obtenir el doctorat el 1961.[3] Després de les seves estudis es va instal·lar a Amsterdam, on va treballar a l'Institut de Sonologia de la Universitat d'Utrecht. El 1972 va ser nomenat catedràtic d'història de la música al Conservatori Reial de l'Haia.[3]
Tenia un estil de composició serialista, de vegades amb elements de jazz i rock, com a la seva òpera Doktor Faustus i l'obra electrònica Apocalipsis cum figuris). En altres composicions, com Canciones del camino i Lied uit de verte s'inspira de cançons marxistes.[3] El 2001 el Holland Festival li va encarregar de compondre una obra per al grup rock Sonic Youth: Goodbye 20th Century.[4]
Obres modifica
- Composicions destacades
- Variation per a orquestra de cambra (1959–61)
- Position per a sons electrònics, vocals i orquestra (1960–61)
- Zeitläufte per a vuit instruments (1962)
- Information (1964–65)
- Aspekt peça electrònica (1964–66)
- Canciones del camino per a orquestra (1973–74)
- Schrei dieser Erde per a percussió i cinta, (1979)
- Doktor Faustus òpera (1980–83) (llibret d'Hugo Claus)
- Apocalipsis cum figuris, peça electrònica (1984)
- Woutertje Pieterse per a nou veus i orquestra (1985–1987)
- Il combattimento per a violí, cello i orquhestra (1989–90)
- Et in Arcadia ego quartet de cordes (1992)
- Kronos protos per a 14 instruments (1995)
- Nuba per a flauta, viola i arpa(1998)
- Orpheus Unplugged (1999–2000) piano i cinta
- Ouroboros piano (2002)
- Doktor Fausti Höllenfahrt per a orquestra (2006)
- Publicacions
- Zur Theorie der offenen Form in der neuen Musik. Darmstadt: Edition Tonos. 1967, segona edició 1988
- Zwischen Reihe und Pop: Musik und Klassengesellschaft. J & V Musik. Vienna and Múnic: Jugend und Volk, 1970.
- «The Sanctification of Misapprehension into a Doctrine: Darmstadt Epigones and Xenophobes», Key Notes 1987, 24:43–47
- «Doppelschläge: Texte zur Musik», vol. 1: 1958–1967» a Stefan Fricke i Christian Grün, Quellentexte zur Musik des 20. /21. Jahrhunderts 12.2, Saarbrücken, Pfau, 2009. ISBN 978-3-89727-407-5
- «Doppelschläge: Texte zur Musik», vol. 2: 1968–1970» a Stefan Fricke i Christian Grün, Quellentexte zur Musik des 20. /21. Jahrhunderts 12.2, Saarbrücken, Pfau, 2014. ISBN 978-3-89727-467-9
Referències modifica
- ↑ «Konrad Boehmer», fitxa biogràfica a la Nederlandse Muziekencyclopedie, [Consulta 7 d'abril de 2014]
- ↑ Intervistat per Alexander Gorkow a «Im Gespräch: Konrad Boehmer "Ein lächerlicher Clown"», Süddeutsche Zeitung, 17 de maig de 2010
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Herman Sabbe, «Boehmer, Konrad», a Stanley Sadie i John Tyrrell (red.), The New Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. 2. London: Macmillan Publishers, 2001, segona edició
- ↑ Rik Sanders, «Konrad Boehmer: 'Computer kan componist niet vervangen'(neerlandès)». Computable, 2001 (en català: L'ordenador no pot reemplaçar el compositor).