Viquipèdia

Konstantín Stanislavski

actor, director i pedagog teatral rus

Konstantín Serguéievitx Stanislavski (rus: Константи́н Серге́евич Станисла́вский; Moscou, 17 de gener del 1863 - Moscou, 7 d'agost del 1938) va ser un actor i director de teatre rus.[1] És internacionalment reconegut pel sistema Stanislavski de formació i preparació d'actors.

Infotaula de personaKonstantín Stanislavski

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1863 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de teatre, actor, realitzador, professor, director de cinema, actor de teatre, pedagog, teatròleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1877 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorTeatre d'Art de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGlikeriya Fedotova (en) Tradueix i Fyodor Petrovich Komissarzhevsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaria Uspènskaia, Olga Gzovskaïa (en) Tradueix, Ievgueni Vakhtàngov, Richard Boleslawski, Alisa Koonen (en) Tradueix i Michael Tchekhov Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeMaria Petrovna Lilina (en) Tradueix (1889–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsVladimir Sergeyevich Sergeyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansZinaida Sokolova (en) Tradueix i Vladimir Alekseyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2507427 IBDB: 60824
Find a Grave: 2506 Modifica el valor a Wikidata

Al llarg de la seva vida, Stanislavski va subjectar la seva pròpia actuació com a actor dins un procés de reflexió i autoanàlisi rigorosa. El treball de Stanislavski va ser important en el desenvolupament del realisme socialista a la Unió Soviètica com també ho va ser en el realisme en el teatre dels Estats Units.[2] Ell mateix va descriure el seu enfocament en el teatre com a realisme espiritual.

Stanislavski va escriure diversos llibres, incloent-hi L'actor es prepara, El treball de l'actor en el paper, i la seva autobiografia, La meva vida en l'art.

Biografia Modifica

Va créixer dins una de les famílies més riques de Rússia, els Alekséiev. El seu nom originari era Konstantín Serguéievitx Alekséiev —«Stanislavski» va ser el seu nom en els escenaris, que va adoptar l'any 1884 per tal de mantenir les seves activitats en secret davant dels seus pares,[3] ja que a Rússia l'estatus d'actor pertanyia tradicionalment a la classe baixa—.[4] Les primeres influències de Stanislavski van ser entrenant la veu del cantant tenor Fiódor Petróvitx Komissarjevski.[5] Stanislavski va prestar especial interés a l'actuació del Teatre Maly de Moscou, la llar del realisme teatral a Rússia.[6] El realisme psicològic va ser desenvolupat allà per Aleksandr Puixkin, Nikolai Gògol i Mikhaïl Sxepkin.[7]

 
Stanislavski com a actor l'any 1888

Llegat Modifica

 
Un retrat de Konstantín Stanislavski per Valentin Serov.

Stanislavski va tenir diferents alumnes durant cada fase del seu sistema d'actuació amb descobriments i experimentació. Dos dels seus antics alumnes, Richard Boleslavsky i Maria Uspénskaia, van fundar l'American Laboratory Theatre el 1925. Un dels seus estudiosos, Lee Strasberg, va ser cofundador del Group Theatre (1931–1940), amb Harold Clurman i Cheryl Crawford, que va ser la primera companyia dels Estats Units a posar en pràctica els seus descobriments inicials. Clurman i Strasberg van tenir una influència profunda en l'actuació a Amèrica del Nord, tant en el teatre com en les pel·lícules, com ho va fer Stella Adler.

Lord Laurence Olivier va deixar escrit que l'obra de Stanislavski La meva vida en l'art «va ser una font de gran il·lustració» de jove.[8]

Sir John Gielgud va dir: «Aquest director va trobar temps per a explicar un miler de coses que sempre havien preocupat els actors i fascinat els estudiosos.»

Honors i premis Modifica

Notes Modifica

  1. ↑ The introduction to this article draws on the introductions and overviews in the following commentaries: Banham (1998), Benedetti (1989), Carnicke (1998), Counsell (1996), Innes (2000), Milling and Ley (2001).
  2. ↑ Milling and Ley (2001, 2) and Carnicke (1998).
  3. ↑ Benedetti (1999, 24) and Carnicke (2000, 11). Benedetti explains that Stanislavski "inherited" his stage name from another amateur, Dr Mako:

    "a friend at Luibimovka, and an admirer, as he had been as a boy, of the ballerina Stanislavskaia. It was a safe name to adopt. Of Polish origin, it suggested humble status and was unlikely to be associated with one of Moscow's most eminent bourgeois families."

    Magarshack gives the amateur actor's name as Markov (1950, 19).
  4. ↑ Benedetti (1999, 21) and Carnicke (2000, 11).
  5. ↑ Benedetti (1999, 19–20) and Magarshack (1950, 49–50).
  6. ↑ Benedetti (1999, 14–17).
  7. ↑ Benedetti (2005, 100).
  8. ↑ Lord Olivier, Confessions of an Actor, 1982 p. 64

Bibliografia Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konstantín Stanislavski
  • Banham, Martin, ed. 1998. The Cambridge Guide to Theatre. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-43437-8.
  • Benedetti, Jean. 1989. Stanislavski: An Introduction. Revised edition. Original edition published in 1982. London: Methuen. ISBN 0-413-50030-6.
  • ---. 1998. Stanislavski and the Actor. London: Methuen. ISBN 0-413-71160-9.
  • ---. 1999. Stanislavski: His Life and Art. Revised edition. Original edition published in 1988. London: Methuen. ISBN 0-413-52520-1.
  • ---. 2005. The Art of the Actor: The Essential History of Acting, From Classical Times to the Present Day. London: Methuen. ISBN 0-413-77336-1.
  • ---. 2008. Foreword. In Stanislavski (1938, xv–xxii).
  • Bradby, David, and John McCormick. 1978. People's Theatre. London: Croom Helm and Totowa, NJ: Rowman and Littlefield. ISBN 0-85664-501-X.
  • Braun, Edward. 1982. "Stanislavsky and Chekhov". The Director and the Stage: From Naturalism to Grotowski. London: Methuen. ISBN 0-413-46300-1. p. 59–76.
  • Carnicke, Sharon M. 1998. Stanislavsky in Focus. Russian Theatre Archive Ser. London: Harwood Academic Publishers. ISBN 90-5755-070-9.
  • ---. 2000. "Stanislavsky's System: Pathways for the Actor". In Twentieth Century Actor Training. Ed. Alison Hodge. Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-19452-0. p. 11–36.
  • Counsell, Colin. 1996. Signs of Performance: An Introduction to Twentieth-Century Theatre. Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-10643-5.
  • Hagen, Uta. 1973. Respect for Acting. New York: Macmillan. ISBN 0-02-547390-5.
  • Hobgood, Burnet M. 1991. "Stanislavsky's Preface to An Actor Prepares". Theatre Journal 43: 229–232.
  • Innes, Christopher, ed. 2000. A Sourcebook on Naturalist Theatre. Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-15229-1.
  • Magarshack, David. 1950. Stanislavsky: A Life. London and Boston: Faber, 1986. ISBN 0-571-13791-1.
  • Merlin, Bella. 2007. The Complete Stanislavsky Toolkit. London: Nick Hern Books. ISBN 978-1-85459-793-9.
  • Milling, Jane, and Graham Ley. 2001. Modern Theories of Performance: From Stanislavski to Boal. Basingstoke, Hampshire and New York: Palgrave. ISBN 0-333-77542-2.
  • Mitter, Shomit. 1992. Systems of Rehearsal: Stanislavsky, Brecht, Grotowski and Brook. London and NY: Routledge. ISBN 0-415-06784-7.
  • Moore, Sonia. 1968. Training an Actor: The Stanislavski System in Class. New York: Viking. ISBN 0-670-00249-6.
  • Roach, Joseph R. 1985. The Player's Passion: Studies in the Science of Acting. Theater:Theory/Text/Performance Ser. Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 0-472-08244-2.
  • Stanislavski, Konstantin. 1936. An Actor Prepares. London: Methuen, 1988. ISBN 0-413-46190-4.
  • ---. 1938. An Actor's Work: A Student's Diary. Trans. and ed. Jean Benedetti. London: Routledge, 2008. ISBN 978-0-415-42223-9.
  • ---. 1961. Creating a Role. Trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. London: Mentor, 1968. ISBN 0-450-00166-0.
  • ---. 1963. An Actor's Handbook: An Alphabetical Arrangement of Concise Statements on Aspects of Acting. Ed. and trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. London: Methuen, 1990. ISBN 0-413-63080-3.
  • ---. 1968. Stanislavski's Legacy: A Collection of Comments on a Variety of Aspects of an Actor's Art and Life. Ed. and trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. Revised and expanded edition. London: Methuen, 1981. ISBN 0-413-47770-3.
  • Toporkov, Vasily Osipovich. 2001. Stanislavski in Rehearsal: The Final Years. Trans. Jean Benedetti. London: Methuen. ISBN 0-413-75720-X.
  • Whyman, Rose. 2008. The Stanislavsky System of Acting: Legacy and Influence in Modern Performance. Cambridge: Cambridge UP. ISBN 978-0-521-88696-3.
  • Worrall, Nick. 1996. The Moscow Art Theatre. Theatre Production Studies ser. London and NY: Routledge. ISBN 0-415-05598-9.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Konstantín_Stanislavski&oldid=31203650»