Kristian Birkeland

físic noruec

Kristian Olaf Bernhard Birkeland (1867 – 1917) va ser un científic noruec. Va presentar unes teories que explicaven com producte de corrents elèctrics les aurores boreals. En la seva recerca científica de les aurores boreals va inventar un canó electromagnètic (Coilgun) i el procés de Birkeland-Eyde de la fixació de nitrogen. Birkeland va ser nominat per al Premi Nobel set vegades.[1][2]

Infotaula de personaKristian Olaf Bernhard Birkeland
Asta Norregaard Kristian Birkeland 1900.jpg
Kristian Birkeland, 1900 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Christiania (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSobredosi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentVestre gravlund Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaNoruega
Ciutadanianoruec
Grup ètnicnoruec
Conegut perCorrent de Birkeland
Procés de Birkeland-Eyde
Recerca sobre Aurora polar
Coilgun
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
OrganitzacióUniversitat d'Oslo
Membre de
Família
CònjugeIda Charlotte Hammer
Premis

Vida i mortModifica

Birkeland va néixer a Christiania (avui Oslo) de Reinart Birkeland i Ingeborg Ege [3] i va escriure el seu primer treball científic als 18 anys. Birkeland es va casar amb Ida Charlotte Hammer el maig de 1905. No van tenir fills i, per la preocupació de Birkeland per la seva feina, es van divorciar el 1911.[4]

Patint de severa paranoia a causa del consum de Veronal com a ajuda per dormir, va morir en misterioses circumstàncies a la seva habitació de l'Hotel Seiyoken a Tokyo [...] mentre visitava col·legues de la Universitat de Tòquio. Un post-mortem va revelar que Birkeland havia pres 10 g de veronal la nit que va morir, en lloc dels 0,5 g recomanats. El temps de la mort es va estimar a les 7 del matí del 15 de juny de 1917.[1] Alguns autors han afirmat que es va suïcidar.[5] "A la tauleta de nit hi havia un revòlver".[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Lucy Jago. The Northern Lights. New York: Alfred A. Knopf, 2001. ISBN 0-375-40980-7. 
  2. Potemra, T. A. «The contributions of Kristian Birkeland to space physics». Geomagnetism and Aeronomy with Special Historical Case Studies. IAGA Newsletters, 29/1997, 1997, pàg. 107. Bibcode: 1997gash.conf..107P.
  3. Hockey, Thomas. Springer Publishing. The Biographic Encyclopedia of Astronomers, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0. 
  4. Professor Alf Egeland «Olav Christian Bernhard Birkeland». Grup de recerca en plasma i física de l'espai. , Universitat d'Oslo.
  5. Murdin, P.. «Birkeland, Kristian (1868–1917)». A: Murdin, P.. The Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, 2001, p. 5443. ISBN 978-0-333-75088- 9. 
  6. Diari Klassekampen (Oslo), John Gustavsen (1 de febrer de 2016). "Haldde". Pàgina 32

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kristian Birkeland

LlibresModifica

ArticlesModifica