Kristoffer Nyrop
Kristoffer Nyrop (Copenhague, 11 de gener de 1858 - Copenhague, 13 d'abril de 1931) fou un romanista danès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1858 Copenhaguen (Dinamarca) |
| Mort | 13 abril 1931 (73 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Solbjerg Park Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, professor d'universitat, romanista |
| Ocupador | Universitat de Copenhaguen |
| Membre de | Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1926–) Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1922–1931) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1920–1931) Accademia della Crusca Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats |
| Família | |
| Cònjuge | Margrethe Nyrop (en) (1888–) |
| Pare | Camillus Nyrop |
| Germans | Camillus Nyrop |
Premis | |
 | |
Vida modifica
Nyrop feu els seus estudis de literatura francesa a Copenhague, contra l'opinió d'una família luterana profundament religiosa que dubtava de la viabilitat de dedicar la vida a l'estudi d'una literatura que considerava de moralitat dubtosa. Amplià els estudis a París (amb Paul Meyer i de Gaston Paris) i posteriorment feu estades a Suïssa, França i Itàlia. El 1878 va publicar el seu primer article científic amb només 20 anys. El 1886 defensà la seva tesi doctoral sota la direcció de Vilhelm Thomsen intitulada Adjektivernes Kønsbøjning i de romanske Sprog. De 1894 a 1928 fou el successor de Thor Sundby (1830-1894) com a professor de llengua i de literatura franceses a la Universitat de Copenhague.
Apassionat per les llengües romàniques, va publicar primer una sèrie d'antologies, Lectures françaises (1890-1891), La Espana moderna (1892), Prose e pœsie italiane (1898) i s'interessà també pel romanès i per l'occità. Malgrat que el seu interès principal foren les llengües romàniques i les seves literatures, també publicà sobre el món nòrdic i, concretament, redactà nombrosos articles sobre el folklore, la història cultural i l'etimologia de les llengües nòrdiques.
La seva salut fou, però, precària. Molt aviat quedà paralitzat del braç dret, i perdé la vista l'any 1905 però, ajudat per la seva prodigiosa memòria, va continuar la seva recerca gràcies a un equip d'ajudants on hi havia els seus estudiants, els seus col·legues i els seus amics, que escrivien el que ell els dictava.
El 1912 fou elegit membre corresponent de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i el 1920 membre de ple dret; el 1922 l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique el nomenà membre estranger. El primer tom de la seva Histoire générale de la langue française, dedicat a la fonètica històrica, meresqué el premi Diez i el premi Saintour de l'Académie Française.
A més del seu treball científic, tingué una posició compromesa sobre qüestions del seu temps. Durant la Primera Guerra Mundial no va deixar de denunciar l'imperialisme alemany.
La gramàtica històrica francesa modifica
L'obra més important de Nyrop és la seva Grammaire historique de la langue française en 6 volums. Copenhague, Leipzig, París 1899-1930 (reedició : Ginebra 1979)
- # Histoire générale de la langue française. Phonétique historique (1899)
- # Morphologie (1903)
- # Formation des mots (1908)
- # Sémantique (1913)
- # Syntaxe. Noms et pronoms (1925)
- # Syntaxe. Particules et verbes (1930)
Enllaços externs modifica
- http://www.treccani.it/enciclopedia/kristoffer-nyrop_(Enciclopedia-Italiana)/
- Acadèmia Reial de llengua i literatura franceses de Bèlgica [amb una foto]
- Notícia necrològica de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres
- http://www.denstoredanske.dk/Sprog,_religion_og_filosofi/Sprog/Sprogforskeres_biografier/Kristoffer_Nyrop [amb una foto]