Àliga de Tàrrega
L'àliga de Tàrrega és un element de bestiari de Tàrrega estrenada el 2007.
 Àliga de Tàrrega en una cercavila de La Mercè a Barcelona | |
| Figura | àliga bicèfala |
|---|---|
| Funcionalitat | Carregada per una persona |
| Any | 2007 |
| Propietari | Associació Guixanet |
| Població | Tàrrega |
| Constructor | Agnès Pla |
| Dimensions | 260 cm ( ) × 170 cm ( ) × 230 cm ( ) default |
| Pes | 35 kg |
| Fitxa Bestiari.cat | 374 |
| Bestiari popular català | |
És l'única àliga bicèfala, de Catalunya, inspirat en l'escut de Tàrrega i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega, una herència de la casa dels Àustria. Va ser dissenyada per l'artista guissonenca Agnès Pla,[1][2] que la va crear amb fibra de vidre, cosa que possibilita que pesi només 35 kg malgrat el seu gran volum. Els caps de l'Àliga llueixen dues corones realitzades per la joiera targarina Anna Puig. La creació de l'Àliga de Tàrrega va ser impulsada per l'Associació Guixanet per a la Cultura Popular de Tàrrega, amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va fer-se càrrec del cost de la figura. Va aparèixer per primera vegada per participar en la segona Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval,[1] el divendres 11 de maig de 2007, però no fou oficialment presentada fins al diumenge 13 de maig, a dos quarts de dues del migdia, a la plaça Major targarina.[2]
L'acte de presentació oficial també va comptar amb l'estrena del Ball de l'Àliga de Tàrrega, amb música d'Albert Solé de Bellpuig, interpretada per la cobla de ministrers Espremulls i coreografia de Ton Farran, de l'Esbart Albada. Les sortides protocol·làries de l'Àliga de Tàrrega se centren, al costat dels gegants i capgrossos, en la Festa Major de Maig i la processó de Corpus.[3] L'Àliga ha esdevingut un autèntic símbol per a tots els targarins i targarines i s'ha popularitzat un adhesiu per a dur al cotxe per a identificar arreu els habitants de la capital urgellenca.[4]
Bibliografia
modifica- Fitó, Albert. La Festa Major de Tàrrega: Història, entremesos i elements folklòrics. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega, 2012 (Col·lecció Natan Núm. 37).[5]
- Saumell i Poch, Ramon. Àligues dels Països Catalans (CD audiovisual).
- Saumell i Poch, Ramon. El ball de les àligues (DVD), 2015.
Enllaços externs
modifica- Vídeomuntatge de la construcció i de l'estrena amb música del ball de l'Àliga: Fitó i Pi, Albert. «Aliga de Tàrrega» (vídeo), 09-12-2007.
- Fitó i Pi, Albert. «Ball de l'Àliga de Tàrrega, Corpus 2008» (vídeo), 26-05-2008.
- «La cultura popular presideix el Corpus de Tàrrega». Tàrrega televisió, 08-06-2015. «El ball de l'Àliga de Tàrrega a l'interior de l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba ha precedit la tradicional processó de corpus. La cultura popular té un paper molt destacat a la processó i l'Aliga que és la màxima figura del bestiari targarí, fa els honors.»[Enllaç no actiu]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Tàrrega afegeix l'Àliga de Corpus al seu bestiari per a la Festa Major». 3/24, 07-05-2007 [Consulta: 21 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Pouget, Gerard «Tàrrega presenta una nova figura: l'àliga». L'Àliga de Reus. Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals, 04-11-2007. Arxivat de l'original el 2009-01-08 [Consulta: 1r gener 2016]. Arxivat 2009-01-08 a Wayback Machine.
- ↑ «Àligues». Festes.org. L'espai on comença la festa. [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ «Enganxines de l'àliga bicèfala de Tàrrega». Comarques de ponent, 17-03-2008. Arxivat de l'original el 2014-08-08 [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ «Les figures i elements de la cultura popular de Tàrrega, recollits en un llibre d'Albert Fitó editat per l'Ajuntament» (àudio). Ràdio Tàrrega, 10-12-2012. «L'autor, junt amb la resta de membres de Guixanet, ha esmerçat esforços els darrers anys per ampliar l'aparador festiu de Tàrrega amb la creació de bestiari com l'Àliga o el Tossino i figures com els Nans o els Macers.»[Enllaç no actiu]