L'amor té dues cares
pel·lícula de 1996 dirigida per Barbra Streisand
L'amor té dues cares[1] (títol original en anglès: The Mirror Has Two Faces) és una comèdia dramàtica dirigida per Barbra Streisand. Adaptació estatunidenca de 1996 de la pel·lícula Le Miroir à deux faces realitzada per André Cayatte el 1958. Ha estat doblada al català.[1]
The Mirror Has Two Faces  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Barbra Streisand |
| Protagonistes | |
| Producció | Arnon Milchan |
| Guió | Richard LaGravenese, André Cayatte i Gérard Oury |
| Música | Marvin Hamlisch |
| Fotografia | Andrzej Bartkowiak i Dante Spinotti |
| Muntatge | Jeff Werner |
| Productora | Phoenix Pictures i Barwood Films (en)  |
| Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1996 |
| Durada | 121 min i 126 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Le Miroir à deux faces (en) |
| Gènere | cinema romàntic, drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
Argument modifica
Gregory Larkin, professor de matemàtiques, cansat del sexe, decideix viure una gran passió platònica i es posa a cercar la seva ànima bessona. Troba Rosa, que li convé del tot i es casen, amb sorpresa general. Rosa malgrat tot no pot reprimir l'atracció que sent pel seu marit, i haurà de desplegar imaginació per trobar la seva vertadera plaça.[2]
Repartiment modifica
- Rose Morgan: Barbra Streisand
- Gregory Larkin: Jeff Bridges
- Hannah Morgan: Lauren Bacall
- Henry Fine: George Segal
- Claire: Mimi Rogers
- Alex: Pierce Brosnan
- Doris: Brenda Vaccaro
- Barry: Austin Pendleton
- Candice: Elle Macpherson
- Una estudiant: Ali Marsh
- Una professora: Taina Elg
- El massatgista de Claire: David Kinzie
- El reverend: Thomas Hartman
- Un estudiant: Eli Roth (no surt als crèdits)
- Sara Myers: Leslie Stefanson
- Felicia: Lucy Avery Brooks
- Felicia (vídeo): Amber Smith
- Trevor: Trevor Ristow
- La primera cita de Henry: Emma Fann
- La segona cita de Henry: Laura Bailey
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «The Mirror has two faces». esadir.cat.
- ↑ «The Mirror has two faces» (en anglès). The New York Times.