L'amor té dues cares
pel·lícula de 1996 dirigida per Barbra Streisand
L'amor té dues cares[1] (títol original en anglès: The Mirror Has Two Faces) és una comèdia dramàtica dirigida per Barbra Streisand. Adaptació estatunidenca de 1996 de la pel·lícula Le Miroir à deux faces realitzada per André Cayatte el 1958. Ha estat doblada al català.[1]
The Mirror Has Two Faces | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Barbra Streisand |
Protagonistes | |
Producció | Arnon Milchan |
Guió | Richard LaGravenese, André Cayatte i Gérard Oury |
Música | Marvin Hamlisch |
Fotografia | Andrzej Bartkowiak i Dante Spinotti |
Muntatge | Jeff Werner |
Productora | Phoenix Pictures i Barwood Films |
Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1996 |
Durada | 121 min i 126 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Le Miroir à deux faces (en) |
Gènere | cinema romàntic, drama i comèdia |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Argument
modificaGregory Larkin, professor de matemàtiques, cansat del sexe, decideix viure una gran passió platònica i es posa a cercar la seva ànima bessona. Troba Rosa, que li convé del tot i es casen, amb sorpresa general. Rosa malgrat tot no pot reprimir l'atracció que sent pel seu marit, i haurà de desplegar imaginació per trobar la seva vertadera plaça.[2]
Repartiment
modifica- Rose Morgan: Barbra Streisand
- Gregory Larkin: Jeff Bridges
- Hannah Morgan: Lauren Bacall
- Henry Fine: George Segal
- Claire: Mimi Rogers
- Alex: Pierce Brosnan
- Doris: Brenda Vaccaro
- Barry: Austin Pendleton
- Candice: Elle Macpherson
- Una estudiant: Ali Marsh
- Una professora: Taina Elg
- El massatgista de Claire: David Kinzie
- El reverend: Thomas Hartman
- Un estudiant: Eli Roth (no surt als crèdits)
- Sara Myers: Leslie Stefanson
- Felicia: Lucy Avery Brooks
- Felicia (vídeo): Amber Smith
- Trevor: Trevor Ristow
- La primera cita de Henry: Emma Fann
- La segona cita de Henry: Laura Bailey
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «The Mirror has two faces». esadir.cat.
- ↑ «The Mirror has two faces» (en anglès). The New York Times.