L'amore (pel·lícula)

pel·lícula de 1948 dirigida per Roberto Rossellini

L'amore és una pel·lícula del 1948 italiana d'antologia dirigida per Roberto Rossellini que protagonitzen Anna Magnani i Federico Fellini.[1] Després d'una dedicatòria inicial a Magnani per la seva capacitat d'actuació, consta de dues parts, un titulat La voce umana i l'altra Il miracolo. La segona part va ser prohibida als Estats Units, fins que va ser aprovada el 1952 per una decisió del Tribunal Suprem que defensava el dret a la llibertat d'expressió.

Infotaula de pel·lículaL'amore
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRoberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióChristian Bérard Modifica el valor a Wikidata
GuióTullio Pinelli, Roberto Rossellini i Federico Fellini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRenzo Rossellini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAldo Tonti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorJoseph Burstyn Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCampània Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0040092 Filmaffinity: 943333 Allocine: 3624 Rottentomatoes: m/amore_1948 Letterboxd: lamore-1948 Allmovie: v2100 TCM: 809056 TMDB.org: 43444 Modifica el valor a Wikidata

La voce umana modifica

Adaptat per Rossellini d'una obra de teatre de 1930 La veu humana de Jean Cocteau, aquesta mostra una dona sense nom (Magnani), sola al seu apartament que per telèfon intenta desesperadament salvar la seva relació amb l'home que l'ha abandonat.

Il miracolo modifica

Escrit conjuntament per Fellini, Pinelli i Rossellini, tracta sobre Nanni (Magnani), una dona senzilla i obsessivament religiosa que cuida cabres en una muntanya prop d'Amalfi. Quan passa un guapo errant barbut (Fellini), ella el pren per Sant Josep. Oferint-li el seu flascó de vi, l'emborratxa i ella s'adorm. Quan ella es desperta, ell se n'ha anat i està convençuda que la seva aparició va ser un miracle. Uns mesos després, quan es desmaia en un hort, les dones que l'ajuden descobreixen que està embarassada. Ella creu que aquest és un altre miracle, però per a la gent es converteix en una figura de ridícul fins que, fugint de la seva burla, fa una vida dura. A mesura que s'acosta el part, portant les seves poques possessions i acompanyada només d'una simpàtica cabra mainadera, s'enfila cansadament al cim d'una muntanya on hi ha una església aïllada. A dins, un nadó acaba de néixer plora, i es veu a la Nanni obrint el seu vestit per alimentar el seu fill miraculós.

Estrena modifica

La pel·lícula es va exhibir per primera vegada a Itàlia l'any 1948. Magnani va rebre un Nastri d'argento 1949 com a millor actriu pel Sindicat Nacional italià de Periodistes de Cinema a 1949 per la seva actuació. A causa de complicacions legals sobre els drets de l'obra de Cocteau, la versió original no es va mostrar àmpliament.[2]

The Ways of Love modifica

El 1950, Il miracolo va ser eliminat de L'amore i es va col·locar en una pel·lícula d'antologia de tres parts anomenada The Ways of Love amb altres dos curtmetratges: A Day in the Country (1936) de Jean Renoir i Jofroi de Marcel Pagnol (1933).[1] Després que el distribuïdor estatunidenc Joseph Burstyn, la va exhibir amb subtítols en anglès a Nova York el novembre de 1950, va ser votada com la millor pel·lícula en llengua estrangera de 1950 pel Cercle de Crítics de Cinema de Nova York Tanmateix, la part de la pel·lícula Il miracolo va ser condemnada per la Legió Nacional de la Decència com a "anti-catòlica" i "sacrílega" i el febrer de 1951 la New York State Board of Regents, encarregada de la censura cinematogràfica de l'estat, va revocar la llicència per mostrar la pel·lícula.

Això va portar a la demanda Joseph Burstyn, Inc. v. Wilson, finalment decidit per la Cort Suprema dels Estats Units l'any 1952 que, en el que es coneix popularment com "La Decisió Miracle", va declarar que la pel·lícula era una forma d'expressió artística protegida per la llibertat d'expressió a la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hal Erickson. «Amore (1948)». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2016. Arxivat de l'original el 2016-03-06.
  2. Una impressió restaurada es va mostrar al Roxie Cinema a San Francisco el 1978.
  3. «Joseph Burstyn, Inc v. Wilson , 343 U.S. 495 (1952)».

Enllaços externs modifica