L'estrangulador de Rillington Place

pel·lícula de 1971 dirigida per Richard Fleischer

L'estrangulador de Rillington Place (títol original en anglès: 10 Rillington Place) és una pel·lícula britànica dirigida per Richard Fleischer, del 1971. El film explica la història de l'assassí en sèrie "John Christie" a Londres durant els anys 1940. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaL'estrangulador de Rillington Place
10 Rillington Place
Fitxa
DireccióRichard Fleischer
Protagonistes
ProduccióLeslie Linder
Martin Ransohoff
Dissenyador de produccióDenys N. Coop Modifica el valor a Wikidata
GuióClive Exton,
(adaptació del llibre de Ludovic Kennedy)
MúsicaJohn Dankworth
Dissenyador de soKen Schrivener
FotografiaDenys N. Coop
MuntatgeErnest Walter
VestuariTiny Nicholls
ProductoraFilmways
Genesis Productions
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1971
Durada111 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
RodatgeLondres Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereBiografia
Drama
Thriller
Temaassassí en sèrie i pena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066730 FilmAffinity: 216260 Allocine: 3334 Rottentomatoes: m/10_rillington_place Letterboxd: 10-rillington-place Allmovie: am117 TCM: 92520 TV.com: movies/10-rillington-place AFI: 54132 TMDB.org: 26234 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, John Christie és un guàrdia urbà que aprofita el seu lloc per donar confiança les seves víctimes i abusar-ne després. Convenç així una coneguda, Muriel Eady, de curar el seu refredat gràcies a un aparell d'inhalació de la seva invenció que ha connectat en un tub a gas. Tan aviat com l'ha adormit, la viola i després l'escanya. Enterra llavors el seu cos al jardí.

Alguns anys després de la guerra, Christie viu jubilat amb la seva dona al 10 Rillington Place. Timothy Evans es canvia de casa amb la seva dona Beryl i el seu bebè Geraldine a un pis superior. La parella discuteix sovint i Christie els ho ha de recordar de vegades. Beryl queda aviat embarassada i, com Timothy no té els mitjans de criar un altre nen, pensa seriosament a avortar. La parella en parla a Christie que els declara que ja ha seguit cursos de medicina i que podria practicar l'avortament a un preu mínim. Aconsegueix convèncer Beryl després Timothy que acaba donant el seu assentiment.

El dia convingut, Christie adorm Beryl amb el seu aparell d'inhalació, la viola després la mata. Quan Timothy torna del seu treball al vespre, li diu que hi ha hagut complicacions i que Beryl és morta. Com Timothy és un ingenu amb un quocient intel·lectual molt baix, aconsegueix convèncer-lo que la policia el podria acusar d'homicidi, a més l'avortament és prohibit. Li aconsella fugir i deixar-lo disposar del cos.

Timothy s'instal·larà amb els pares a Cardiff però el remordiment el rosega. Torna doncs a la policia i declara haver matat accidentalment la seva dona i haver amagat el seu cos a una boca de claveguera davant el seu immoble. La policia no hi troba el cos però comença a escorcollar el 10 Rillington Place. En la cambra dels mals endreços del patí, troba el cos de Beryl Evans i de la seva filla Geraldine. Els dos han estat assassinats.

Quan s'assabenta de la mort de Geraldine, acusa de seguida John Christie d'haver-los assassinat però la policia no ho creu. En el procés que se'n segueix, Christie testimonia contra ell. L'advocat de la defensa intenta demostrar que aquest testimoni no és molt recomanable fent destacar el seu passat. Evans és desgraciadament condemnat a mort i penjat algun temps més tard.

Després de la mort d'Evans, la dona de Christie anuncia al seu marit que se separa. Ell la mata després amagant el seu cos sota el terra de l'apartament. Llavors, ataca algunes prostitutes refent el mateix cop que amb Muriel Eady. El 1953, curt de diners, ven els seus mobles i abandona el seu domicili. Mentrestant, els nous arrendataris del 10 Rillington Place descobreixen els cadàvers als murs del pis. Recercat per la policia britànica, Christie acaba sent interceptat per un bobbie prop de Putney Bridge.[2]

Repartiment

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • La pel·lícula ha estat rodada en la verdadera Rillington Place de Londres a qui s'havia donat el nom de Rusten Mews després el tema Christie. Tanmateix, és al número 6 i no al número 10 on ha calgut fer el rodatge. Un any després de l'estrena de la pel·lícula, el carrer ha estat enderrocat per fer lloc a la Westway, una autopista urbana.

Premis i nominacions

modifica
Nominacions

Referències

modifica
  1. esadir.cat. L'estrangulador de Rillington Place. esadir.cat. 
  2. «10 Rillington Place». The New York Times.

Enllaços externs

modifica