Obre el menú principal

L'hereu Noradell[1] és una novel·la de l'escriptor Carles Bosch de la Trinxeria escrita l'any 1889, publicada per primer cop per la Impremta La Renaixença.[2] Fou tornada a publicar l'any 1979 a la col·lecció MOLC d'Edicions 62, amb un pròleg de Jordi Castellanos. Va ser reeditada l'any 1991.

Infotaula de llibreL'hereu Noradell
Tipus obra literària
Fitxa
Autor Carles Bosch de la Trinxeria
Llengua català
Dades i xifres
Gènere novel·la
Modifica les dades a Wikidata

Bosch de la Trinxeria era un escriptor educat a França, i allà hi va conèixer les tècniques narratives realistes i naturalistes d'Émile Zola.[3] Ara bé, en voler-les aplicar a la seva obra va topar amb la seva ideologia conservadora i cristiana, que li impedien aprofundir en aquesta tècnica narrativa. L'hereu Noradell es troba amb aquestes dificultats narratives, ja que al final la ideologia de l'autor farà que s'apiadi dels seus personatges i hi hagi una mena de justícia providencial que soluciona tots els problemes que hi ha hagut fins llavors.

És la primera novel·la pròpiament dita i la més significativa que escriu Bosch. Amb el subtítol que duu l'obra “estudi de família catalana”, Bosch deixa clar que vol transmetre una literatura documental i realista. El que més destaca és el costumisme rural que recull la novel·la. Pretén mostrar la realitat rural, la realitat catalana, tot idealitzant el model de família pairal tradicional.

ArgumentModifica

La novel·la L'hereu Noradell[1] està dividida en vint-i-set capítols de llargada desigual, uns més llargs i altres més curts. Els quatre primers corresponen al plantejament de l'obra. Del capítol V al XX es desenvolupa el nus de l'obra i del XXI fins al XXVII hi trobem el desenllaç.

L'acció de l'obra està ambientada al nord de l'Alt Empordà, concretament al poble de Masarac, on la família Noradell és propietària de vinyes. Es tracta d'una de les famílies més riques i importants del poble amb contactes amb la burgesia i l'aristocràcia de Figueres.

Quan el senyor Noradell mor, el seu fill Marçal esdevé hereu de totes les propietats. Al cap de poc temps és proposat com a diputat a Madrid, i en surt escollit. Aquest fet el porta a marxar a Madrid, on farà carrera en el partit conservador, trencat amb les seves arrels catalanistes, i a portar una vida desenfrenada a causa del joc.

Mentre ell és fora, arriba al mas Noradell un jove, Francesc, que té el càrrec de procurador, el qual s'ocuparà de l'administració del mas i de les terres.

Al cap d'un temps, arriba a l'Empordà la plaga de la fil·loxera i les propietats dels Noradell en resultaran afectades. Marçal Noradell es troba amb dos problemes: els deutes del joc i els problemes derivats de la pèrdua de les rendes agràries. És obligat a tornar i ràpidament cau en la ruïna. L'única esperança per a Marçal és que la seva filla Mercè es casi amb un hereu ric. 

Finalment ho fa amb un jove anomenat Lluís Maresch, que s'havia enamorat de la pubilla anys enrere. Aquest casament farà que Marçal quedi lliure de deutes, ja que a qui més diners devia era precisament el pare del noi, Pau Maresch.

Francesc, que també s'havia enamorat de Mercè, no li confessa mai el seu amor ni intenta seduir-la. Tot queda en un amor frustrat a causa de la diferència de classes socials.

La novel·la és interessant perquè mostra un retrat costumista de la situació al camp altempordanès de la vinya a les darreries del s.XIX en un moment tan dramàtic com és el de l'aparició de la fil·loxera.

Personatges [cal citació]Modifica

Joan: servidor del casal Noradell. A l'inici de l'obra, Joan té entre 75 i 78 anys. En Joan va néixer al mateix Mas Noradell i fa 50 anys que hi està al servei. És el servidor més fidel i honrat de la família. No s'ha casat per poder-se dedicar totalment al servei dels Noradell. El seu pare era el masover del mas, i la família porta 200 anys treballant-hi. El seu cognom de veritat és Gensana, però no l'utilitzen, ja que s'acostumava a anomenar el servei amb el nom de l'amo. És físicament robust i té l'esquena encorbada i les mans calloses a causa del treball a la terra. El personatge mor de vell i de fatiga. Marçal, l'hereu Noradell, l'honra com si fos de la família permetent que s'enterri a la tomba dels Noradell.

Aquest personatge és l'arquetip de servent fidel que donaria la vida per als seus amos, que no qüestiona mai la seva autoritat i que accepta de bon grat la jerarquia social establerta.

Margarida: té uns 70 anys a l'inici de l'obra. Va ser la dida d'en Marçal. S'havia casat amb el masover del mas Roure, d'Espolla, però va quedar vídua. Fa 40 anys que treballa per a la família. Quan va acabar la seva feina de dida, es va convertir en la mestressa de les claus del celler, del vi, de l'oli i del rebost. És una dona molt religiosa i sovint se la troba a l'església pregant. També cuida els gats de la casa. És molt de fiar i també honrada. Físicament és petita i grassoneta, i mai no para quieta. Margarida representa l'arquetip de senyora gran i bondadosa que havia estat la dida del protagonista i seguia pertanyent a la família com a criada.    

Don Jaume: senyor Noradell, pare de Marçal, el protagonista. És un ancià honrat i molt estimat per tots els pagesos. És el propietari de tot el patrimoni Noradell i representa els antics valors pairals. Està molt arrelat a les antigues tradicions i costums. Caritatiu i bona persona. Mor al principi de l'obra, deixant pas, doncs, a l'inici de la trama, quan Marçal es converteix en l'hereu Noradell. 

Caterina: muller de Don Jaume i mare de Marçal. Físicament és baixeta. Té una sordesa important però de vista està bé. Té la cara arrugada i els cabells blancs i rinxolats. Es cobreix el cap amb una toca blanca fins a mig front, i vesteix sempre de negre, de forma antiga, com era característic per a les àvies de l'època. Va sempre neta i cuida de si mateixa. Fa mitja o resa el rosari, però no li agrada estar-se quieta. Com els altres personatges femenins de la novel·la destaca per la seva religiositat.  Té bona memòria i conversa agradablement amb tothom. Estima molt la seva néta Mercè. És caritativa i amiga dels pobres, així que tots l'estimen i veneren i la seva família la cuida amb molt d'afecte. Mor en el mateix període que en Joan, cosa que va afectar molt en Marçal.

Marçal: hereu Noradell i protagonista de l'obra. És alt i robust, ple de salut, moreno i porta barba retallada de dos centímetres. És intel·ligent, seriós, afable i bondadós. Havia estudiat a l'Escola d'Agricultura de Montpeller. En tornar, va aplicar innovacions en l'agricultura, va millorar el conreu de les terres i el bestiar del mas, fet que va ser admirat pels pagesos arrelats als costums tradicionals. Després de convertir-se en hereu, rep una petició popular per anar a fer de diputat a Madrid. Quan és a Madrid, comença a arribar la plaga de la fil·loxera (1880) i queda totalment arruïnat. L'autor, des del seu punt de vista fortament conservador i patriòtic, considera el fet d'haver abandonat la seva terra com un càstig convertit en una plaga, i per tant, la consegüent ruïna.

Teresa: muller de Marçal. Bona esposa i bona mare. Afectuosa, bona cristiana, només viu pel marit, la filla i la sogra. Dona de seny i mestressa de casa. És el prototip d'esposa ideal per a l'època i el context de l'obra, sempre submisa i amb un paper totalment secundari i apartat del de l'home. Destaca per la seva religiositat.

Mercè: filla de Marçal i Teresa. De petita era molt malaltissa però gràcies als banys de mar i la sorra de l'Escala va créixer forta i robusta. Havia anat al col·legi del Sagrat Cor de Sarrià fins als setze anys i després torna a la casa pairal, és a dir que va rebre una bona educació, pròpia d'una noia de casa bona. Als 18 anys ja és tota una dona d'ulls blaus i cabells rossos, simpàtica però alhora seriosa. Té un bon cor i és amable amb tothom, com la seva mare. Estima els ocells i les flors. Es preocupa sempre pel seu pare i la família. Mercè se'ns presenta com la jove ideal, atractiva, responsable, amable.

Coneix un jove, Lluís Maresch, en un ball de carnaval a Figueres. Després d'aquest esdeveniment, la seva relació queda en suspens quan ell marxa per negocis. Lluís Maresch representa el candidat idoni per a ella i la salvació de la família. Així doncs es tracta d'una relació d'amor espontani i alhora de conveniència.

Francesc: és un jove orfe, sense família, que és contractat per l'hereu Noradell com a procurador de confiança per millorar la direcció dels treballs i la comptabilitat agrícoles. Havia estat recomanat pel rector de Masarac, ja que en Francesc havia estudiat per a ser capellà, però, en morir el benefactor que li pagava els estudis, va haver de plegar per falta de recursos. Havia nascut en un mas a prop de Garriguella, però s'havia quedat sol al món. El rector de Garriguella el va acollir i ell va fer-li d'escolà.

A l'inici de l'obra és un jove de vint-i-tres anys, honrat i bona persona, intel·ligent però tímid i vergonyós com a conseqüència dels seus orígens pobres i humils. Abans d'instal·lar-se definitivament al casal ja havia treballat per a en Marçal i vivia a prop de Masarac. Quan Marçal va marxar a Madrid, deixant l'administració del patrimoni a la seva esposa, el va allotjar al casal perquè se'n fes càrrec ell. Durant tota la història Francesc demostra el seu enamorament envers la Mercè. Ella el respecta i li té molta consideració, però per la seva posició social inferior no el veu com un candidat i mai no s'arriba a consumar la relació.

Lluís Maresch: fill d'un indiano molt ric de castelló d'Empúries, Pau Maresch i la senyora Rosa. Va ser educat als Estats Units i més tard es va iniciar al món del comerç gràcies al seu pare. Es va associar a la casa de l'Havana, que a Nova York s'anomenava Maresch and son i a Barcelona Maresch i fill. Quan arriba a l'Empordà té vint-i-quatre anys. S'assembla a la seva mare, tant en caràcter com en el físic. És ros i amb els ulls blaus i té aspecte de nord-americà. Domina l'anglès i el francès i té bones maneres. Té un caràcter bondadós, franc i lleial. Gràcies a la seva intel·ligència s'havia situat al capdavant de l'empresa de l'Havana i per aquest motiu feia molts viatges. Com que durant l'hivern solia estar-se a la casa de Castelló, participa en el Carnaval de Figueres, i és allà on coneix la jove Mercè. Per ella sent alguna cosa que mai no havia sentit; en queda corprès. La sensació és recíproca i la Mercè el troba a faltar a l'església els diumenges, quan ell ja havia marxat a l'Havana per negocis. Gràcies al seu amor envers Mercè, convenç el seu pare perquè el deixi casar-se i així salvar de la ruïna la família Noradell. Aquest personatge és allò que se'n diu “un bon partit”, el candidat ideal per casar-se amb la Mercè.

Pau Maresch: pare d'en Lluís. Té uns seixanta-cinc anys, és alt i ample però prim. Té el rostre bru i porta una sotabarba de color gris, com els seus cabells. Els seus ulls són petits i de color verdós. La fesomia de la seva cara és dura i ferma i denota seriositat i autoritat. S'havia casat amb la senyora Rosa per amor. Ell havia tornat d'un viatge a Guinea i va caure malalt al poble de la senyora, Matanzas. Ella va cuidar-lo amb estima i es van enamorar. Amb el pas dels anys, però, s'havia convertit en una esposa sotmesa al seu marit i vivia amb por i sofriment.

És el prototip d'home ric i poderós que té la possibilitat d'aprofitar-se d'aquells arruïnats que li demanen ajut econòmic. El podríem identificar amb la figura de l'avar, que té tanta tradició en la literatura i que Bosch tracta també en la novel·la Lena, prenent com a referent el vell Grandet de Balzac.

BibliografiaModifica

  • BALCELLS, Josep Maria. "Carles Bosch de la Trinxeria i L'hereu Noradell" Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21, 1972.    
  • CASTELLANOS, Jordi. "Bosch de la Trinxeria i la novel·la", Serra d'Or, Núm. 154, 1972.    
  • PUIG VAYREDA, Eduard. "Bosch de la Trinxeria, teòric i narrador de la crisi fil·loxèrica a l'Empordà". Revista de Girona, 1998, Núm. 190, pàg. 52-55.    

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bosch de la Trinxeria, Carles. L'hereu Noradell (en català). 62a ed.. Barcelona: Edicions 62, 1979. 
  2. Bosch de la Trinxeria, Carles. L'Hereu Noradell (en català). Barcelona: Impremta La Renaixensa, 1898, p. 150 ("Novelas Catalanas y Extrangeras publicadas en lo folletí de LA RENAIXENSA"). 
  3. BALCELLS, Josep Maria. Carles Bosch de la Trinxeria i L'hereu Noradell (en català). 21a ed.. Girona: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1973. 

Enllaços externsModifica