L'infedeltà delusa

L'infedeltà delusa és una òpera en dos actes de Joseph Haydn, amb llibret de Marco Coltellini. S'estrenà al Teatre del Palau Esterházy d'Esterház el 26 de juliol de 1773.

Infotaula de composicióLa infidelitat decebuda
Títol originalL'infedeltà delusa
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoseph Haydn
LlibretistaMarco Coltellini
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gènereopera buffa
Partsdos
Personatges
  • Sandrina, jove camperola (soprano)
  • Filippo, pare de Sandrine (tenor)
  • Nencio, un ric aldeà (tenor)
  • Nanni (baix)
  • Vespina, germana de Sandrina (soprano)
Estrena
Estrena26 de juliol de 1773
EscenariTeatre del Palau Esterházy de Esterház,

Haydn va compondre la deliciosa música d'aquesta burletta per musica en dos actes, en l'ambient tranquil del castell dels prínceps Esterházy, obrint el camí, que hauria de ser tan fecund, de les òperes bufes dels músics que el van seguir.

Després de 235 anys d'absolut fosc oblit, des de la seva estrena, el 5 de juliol de 2008 L'Infedeltà delusa tornà a veure la llum al Festival d'Ais de Provença, i el 6 de febrer de l'any següent al Teatre Arriaga, com a colofó del programa Bilbao Estació Barroca 08/09.[1]

Estem davant un divertiment escènic, davant d'un clar exemple de la comèdia de l'art, basat en el text de Marco Coltellini. És un ruptura amb moltes tradicions de l'òpera fins aleshores: tots els personatges són pagesos, no hi ha cor, només hi ha dos actes i és escrit per orquestra de cambra.[2] Haydn hi obre conceptes melòdics que pocs anys després prendrà, amb absolut luxe de puresa, el seu avantatjat deixeble Mozart. L'obra sona a Mozart, més concretament a Così fan tutte.

ArgumentModifica

La intriga ens porta a una vila italiana de 1700 i ens mostra Sandrina, jove camperola (soprano) que sembla disposada a obeir la voluntat del seu pare Filippo (tenor) el qual la vol casar amb Nencio (tenor) un ric aldeà. Amb seguretat, Nencio estima Sandrina, però aquesta prefereix el jove Nanni (baix) més pobre que ell. Després de milers de peripècies burlesques, entre les quals trobem el camuflatge de Nanni i de la seva germana Vespino (soprano) en diversos personatges, la peça acaba amb un doble casament: Sandrina i Nanni, Vespina i Nencio.

ReferènciesModifica

  1. «El arte del maestro» (en espanyol europeu), 08-02-2009. [Consulta: 23 desembre 2020].
  2. «Joseph Haydn: L’Infedeltà Delusa» (en anglès). New Chamber Opera, 2014. [Consulta: 18 abril 2021].

DiscografiaModifica

  • Haydn Opera Gala: L'infedeltà delusa (extrets), amb L'Orquestra de la WDR de Colònia i Simona Kermes,Chenn Reiss, Juanito Lascarro, Siphiwe McKenzie-Edelmann, 2009/2011, Capriccio C5255

Vegeu tambéModifica