L'olimpiade (Galuppi)

L'olimpíada (títol original en italià: L'olimpiade) és una òpera en tres actes amb música de Baldassare Galuppi i usant un llibret en italià de Pietro Metastasio escrit dècades abans. Es va estrenar en el Teatro Regio Ducale de Milà el 26 de desembre de 1747.

Infotaula obra musicalL'olimpiade
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBaldassare Galuppi Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Basat enL'Olimpiade(Pietro Metastasio) Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 desembre 1747 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTeatro Regio Ducale

Musicbrainz: 342dbc73-f922-4a9f-a489-18b0c1389184 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'olimpíada (L'Olimpiade) és el títol d'una òpera seriosa que l'italià Pietro Metastasio (16981782) va escriure com a poeta oficial de l'Emperador d'Àustria. Les fonts que va utilitzar Metastasio per al llibret van ser: els treballs històrics de Heródoto de Halicarnaso i Pausanias; així com els drames "Gli inganni felici" de Apostolo Zeno, "Aminta" i "Torrismondo" de Torquato Tasso i "Pastor fido" de Battista Guarini. El text va ser encarregat perquè servís de llibret a l'òpera homònima del compositor Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 1736), en aquell temps mestre de capella de la cort imperial de Viena. L'obra, cantada en italià i dividida en tres actes, es va estrenar a Viena amb motiu de l'aniversari de l'emperadriu Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel esposa de l'emperador Carlos VI, el 28 d'agost de 1733.

En 1747, el compositor italià Baldassare Galuppi (Burano, 1706Venècia, 1785), va reprendre el llibret de Metastasio per compondre una òpera homònima, en tres actes, va tenir lloc en el Teatro Regio Ducale de Milà, el 26 de desembre.

 
Monument a Baldassare Galuppi en Burano

En les estadístiques de Operabase Arxivat 2017-05-14 a Wayback Machine. apareix amb només una representació en el període 2005-2010.

Personatges

modifica
Personatge Tessitura Repartiment el 26 de desembre de 1747

Director: Domenico de Matteis

Clistene (rei de Sición) tenor Ottavio Albuzio
Aristea (filla de Clistene) soprano Barbara Stabili Scarlatti
Lycidas (suposat príncep de Creta) soprano Giovanna Cesati
Megacle (amic de Lycidas i amant de Aristea) soprano castrat Angelo Maria Monticelli
Argene (dama cretense, enamorada de Lycidas) soprano Angiola Caterina Riboldi
Aminta (tutor de Lycidas) tenor Francesco Triulzio
Alcandro (secretari de Clistene) contralt Anna Galeotti

Argument

modifica

La trama es desenvolupa en el Sició, (Grècia), en època mítica.

Megacle arriba a Sición just a temps per participar en els Jocs Olímpics sota el nom de Lycidas, un amic al que una vegada li va salvar la vida. Sense que Megacle ho sàpiga, Lycidas està enamorat de Aristea, estant la mà d'aquesta última promesa al guanyador dels jocs pel seu pare, el rei Clistene.

Lycidas, que una vegada va estar promès a la princesa Argene de Creta, no sap que Megacle i Aristea estan enamorats l'u de l'altre, i li explica al seu amic com és el premi dels jocs. Aristea i Megacle s'alegren que si aquest gana podran casar-se, però Megacle se sent pressionat per haver donat la seva paraula que competiria com Lycidas.

Mentrestant, Argene arriba a Olimpia disfressada com una pastora per recuperar a Lycidas.

 
El castrat Angelo Maria Monticelli

Acte II

modifica

Megacle guanya els jocs, confessa la veritat a Aristea i es va amb el cor trencat.

Quan Lycidas s'apropa a reclamar el seu trofeu, Aristea ho rebutja així com ho fa Argene.

Aminta, tutor de Lycidas, diu que Megacle s'ha ofegat i el rei Clistene, acusant a Lycidas d'haver abandonat al seu amic, ho expulsa del regne.

Acte III

modifica

Argene evita que la desesperada Aristea se suïcidi, Megacle és rescatat per un pescador i Lycidas planeja l'assassinat del Rei.

Quan el rei Clistene descobreix les maquinacions de Lycidas, Aristea demana pietat per a ell, mentre que Argene s'ofereix per rebre el càstig en el seu lloc. Per convèncer el Rei que ella és una princesa cretense, li mostra a Clistene una cadena que Lycidas li havia regalat. El Rei reconeix la cadena com a pertanyent al seu fill, a qui ell havia abandonat durant la seva infància per prevenir la profecia que deia que el petit mataria al seu pare.

Lycidas és reinserit en la família real, es reconcilia amb Argene i permet que, la seva ara germana, Aristea, s'una a Megacle.

Influència

modifica

Metastasio va tenir gran influència sobre els compositors d'òpera des de principis del segle xviii al començament del segle XIX. Els teatres de més renom van representar en aquest període obres de l'il·lustre italià, i els compositors musicalizaron els llibrets que el públic esperava ansiós. L'olimpíada va ser un dels quals més èxit van obtenir, doncs va ser utilitzat per més de 50 compositors com a llibret per a les seves òperes.[1][2][3]

Referències

modifica
  1. L'Olimpiade. Drama Per Musica. Pel Teatro Di S.M.B. (La olimpiada, drama para ser musicado en los teatros de S.M. Británica). BiblioBazaar, 2010, p. 76. 
  2. Ed. Robinbook. Guía Universal de la Música Clásica., 2004, p. 445. [Enllaç no actiu]
  3. Ópera.. Könemann Verlagsgesellschaft, 1999.