La Boïga (Abella de la Conca)
La Boïga és una petita partida rural del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
| Tipus | Partida rural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Abella de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.150 m | |||
| Al Nomenclàtor | No hi consta; sí que apareix en els mapes de l'ICC | |||
| Parcel·la | 90 del polígon 1 | |||
| Superfície | 0,31 ha | |||
Situat al nord-est de la vila d'Abella de la Conca, a la vall alta del riu d'Abella, és just al nord de les ruïnes de Casa Bernardí. Aquesta boïga -terres guanyades al bosc talant arbres per a establir-hi peces de conreu- formava els camps immediats a la masia esmentada.
Està formada per les parcel·les 90 del polígon 1 d'Abella de la Conca, i consta només de 0,3151 hectàrees[1] amb tota mena de terrenys, però amb predomini de conreus de secà, camps d'ametllers i arbres de ribera.
Etimologia modifica
Tal com explica Joan Coromines,[2] una boïga és una artiga, camp romput o desermat a fi de conrear-lo. És un mot d'origen probablement cèltic, a partir de l'arrel boud- (guanyar, vèncer), procedent de l'indoeuropeu bhoudh-. Es tracta d'un topònim antic, tardomedieval o d'època moderna.
Referències modifica
- ↑ «Dades extretes de la Sede virtual del Catastro». Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 27 agost 2010].
- ↑ Coromines, 1981.
Bibliografia modifica
- COROMINES, Joan. "Boïga". A Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. II Bo-Cu. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions "La Caixa", 1981. ISBN 84-7256-191-7.