Obre el menú principal

La Cagoule —nom amb el qual es va conèixer al Comité secret d'action révolutionnaire «Comitè Secret d'Acció revolucionària» (CSAR)[1][2] o Organisation secrète d'action révolutionnaire nationale (OSARN)—[3] va ser una organització secreta d'extrema dreta[4] activa a França entre 1936 i 1937, coneguda per la seva activitat terrorista.

Infotaula d'organitzacióLa Cagoule
Dades bàsiques
Tipus organització armada i organització terrorista
Ideologia política ultradreta
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Edifici seu de la Confédération générale de la production française, a París, després de l'explosió de la bomba col·locada per La Cagoule l'11 de setembre 1937

Va ser fundada el 1936 per Eugène Deloncle i Jean Filliol, antics membres dels Camelots du Roi,[5] organització juvenil vinculada al moviment Action Française. Entre les accions perpetrades pels seus militants —coneguts com a cagoulards («encaputxats»)— destaquen operacions com l'assassinat de Dimitry Navachine, un emigrant rus (gener de 1937),[6] el degollament de Laetitia Toureaux al metro de París (maig de 1937),[6] l'assassinat de Sabatino i Carlo Roselli,[7] dos germans italians crítics amb Mussolini,[8] al juny de 1937, o l'atemptat amb bomba contra la seu de la Confederació general de la Patronal francesa (setembre de 1937).[7]

L'organització, el líder de la qual Deloncle buscava un desenvolupament dels esdeveniments per França similar a l'ocorregut a Espanya amb el cop d'Estat del 18 de juliol,[9] i planejava l'enderrocament de la Tercera República francesa i la instauració d'una dictadura,[4] va ser finançada econòmicament per Eugène Schueller, fundador de L'Oréal[10] i els seus membres es trobaven principalment entre les classes mitjanes.[11] L'organització va enviar alguns voluntaris al bàndol de Franco durant la Guerra Civil Espanyola, a canvi del subministrament d'armes per part del bàndol nacional.[12] La cúpula de l'organització va ser essencialment desmantellada al novembre de 1937,[2] després d'una sèrie de batudes abans que poguessin dur a terme la seva conspiració colpista,[13] encara que el 1940 un nombre dels seus militants es va reactivar dins el Mouvement social révolutionnaire (MSR), i van estar al darrere de diversos actes de violència antisemita i assassinats polítics.[10]

ReferènciesModifica

  1. Soucy, 1995, p. 46-47.
  2. 2,0 2,1 Payne, 1995, p. 294.
  3. Blatt, 2002, p. 86.
  4. 4,0 4,1 Blatt, 2002, p. 96.
  5. Keene, 2001, p. 142.
  6. 6,0 6,1 Blatt, 2002, p. 93.
  7. 7,0 7,1 Soucy, 1995, p. 37.
  8. Atkin, 2001, p. 70.
  9. Keene, 2001, p. 143.
  10. 10,0 10,1 Curtis, 2002, p. 265.
  11. Touret, 1998, p. 172.
  12. Blatt, 2002, p. 91.
  13. Blatt, 2002, p. 95.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Cagoule