La Chrysalide et le Papillon d'or
La Chrysalide et le Papillon d'or és un curtmetratge mut fantàstic francès del 1901, dirigit per Georges Méliès.
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Georges Méliès |
| Protagonistes | |
| Producció | Georges Méliès |
| Guió | Georges Méliès |
| Fotografia | Georges Méliès |
| Productora | Star Film Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1901 |
| Durada | 2 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut |
    | |
Sinopsi
modificaUn brahman, tocant la flauta en una selva tropical, atrau una gran eruga cap a ell. L'eruga es col·loca en un capoll, d'on surt com una dona-papallona. Enamorat, el brahman intenta capturar-la amb una manta; quan reapareix de dins de la manta, s'ha convertit en una princesa. Quan el brahman intenta besar-la, la princesa el transforma en l'eruga.
Producció i temes
modificaLa Chrysalide et le Papillon d'or es va inspirar en l'acte de màgia de Buatier de Kolta de 1885 Le Cocon, ou Le Ver à Soie. En l'acte, de Kolta va dibuixar un cuc de seda sobre paper; el paper es va trencar per revelar un capoll, que es va obrir per revelar la dona de Kolta vestida de papallona.[1] La pel·lícula de Méliès manté els vincles amb el mite de Pigmalió i Galatea, un tema estimat pels mags escènics, però li dona un nou gir còmic.[2] El final de la pel·lícula fa que sigui poc habitual entre l'obra de Méliès: on normalment els seus personatges masculins protagonitzen l'acció i els seus personatges femenins es redueixen als papers secundaris, aquí la princesa papallona pren el control de la història i s'imposa al personatge de Méliès.[2]
Méliès apareix a la pel·lícula com el brahman. Els efectes de la pel·lícula es van crear utilitzant maquinària escènica i escamoteigs.[1]
Alliberament i recepció
modificaLa Chrysalide et le Papillon d'or va ser llançat per la Star Film Company de Méliès i apareix als números 332–333 als seus catàlegs. Com moltes de les pel·lícules de Méliès, es va vendre tant en blanc i negre com en una versió colorida a mà per l'estudi d'Elisabeth Thuillier.[1] La pel·lícula sobreviu només en blanc i negre; el 1979, l'estudiós cinematogràfic Jacques Malthête va recrear la versió pintada a mà utilitzant una tecnologia històricament autèntica, aplicant vuit tons de color a una impressió en blanc i negre.[1]
La pel·lícula es va projectar l'any 2000 al Festival de Cinema Mut de Pordenone a Itàlia. L'estudiós de cinema Paolo Cherchi Usai va contribuir amb una nota del programa d'una frase: "La història d'amor més bella del primer cinema!"[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France. Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, p. 94–95. ISBN 2903053073. OCLC 10506429.
- ↑ 2,0 2,1 Frazer, John. Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès. Boston: G. K. Hall & Co., 1979, p. 87. ISBN 0816183686.
- ↑ Chrysalide et le Papillon, La. Pordenone Silent Film Festival, 2000.
