Cova del Mançano

abric amb pintures rupestres a Xaló
(S'ha redirigit des de: La Cova del Mançano)

La cova del Mançano, cova del barranc del Mançano[1] o Abric del Tio Mançano,[2] és un abric de grans dimensions i de planta irregular, obert en una paret rocosa de 20 metres d'alçada, i situat a la partida de Masserof, al terme municipal de Xaló. Aquest abric és conegut pel seu jaciment de pintures rupestres.[3][2]

Infotaula de geografia físicaCova del Mançano
Imatge
TipusCova i gruta amb art rupestre Modifica el valor a Wikidata
Part deArt rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaXaló (Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
 38° 41′ 46″ N, 0° 01′ 44″ O / 38.696044°N,0.028922°O / 38.696044; -0.028922Coord.: 38° 41′ 46″ N, 0° 01′ 44″ O / 38.696044°N,0.028922°O / 38.696044; -0.028922
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998 (22a Sessió)
Identificador874-163
Bé d'Interès Cultural
Data9 juny 1997
IdentificadorRI-51-0009759

Importància artísticaModifica

Classificació de les pinturesModifica

Totes les pintures rupestres que conté l'abric pertanyen a l'art llevantí (7.200 anys abans del present), tret de dues figures humanes que són pròpies del tipus esquemàtic. L'art llevantí dona preferència a la representació d'escenes naturalistes amb un contingut més narratiu, mentre que l'art esquemàtic tendeix a una major simplicitat pictòrica.[2]

Escena de caceraModifica

Cal destacar en aquest conjunt pictòric una escena de cacera, en què les figures humanes porten arcs i fletxes i algunes estan representades en posició d'anar a tirar. Dos animals presenten una fletxa clavada al llom i al pit respectivament. Aquesta escena evoca una societat en què la cacera era encara l'activitat fonamental per a procurar-se l'aliment i el vestit.[2]

Tècnica del llistatModifica

L'artista prehistòric va fer servir la tècnica dels traços interiors a manera de llistat, que no és massa abundant en la resta de jaciments de la comarca. El color utilitzat fou el roig, obtingut de terres amb una elevada proporció d'òxid de ferro.[4]

Perspectives de futurModifica

L'estat de conservació d'aquestes pintures és a hores d'ara molt deficient, i necessita una actuació urgent per part de l'administració local o autonòmica o d'ambdues conjuntament, semblant a la que s'ha realitzat amb les pintures del Pla de Petracos.

ReferènciesModifica