La Escocesa
La Escocesa és un conjunt d'edificis entre els carrers de Pere IV i de Bolívia del Poblenou de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | |||
| Construcció | 1852 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 7.400 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Provençals del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pere IV, 327-361 i Bolívia, 272-280 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 26 maig 2000 | |||
| Id. IPAC | 41230 | |||
| Id. Barcelona | 3265 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre de Creació La Escocesa | |||
Història
modificaEl 1852, el pagès Tomàs Burrull establí un terreny en emfiteusi a la societat J. Arbós i Cia, regentada pel químic Jaume Arbós i Tor i amb Ferran Puig i Gibert i Nicolau Tous i Mirapeix com a socis.[3][4] Aquests hi van fer construir una fàbrica de productes químics, a les obres de la qual intervingueren el paleta Martí Codina i Cruspinera, el fuster Agustí Ginestà, el manyà Bonaventura Soler, el vidrier Josep Camaló, i el mateix Tous, que s'encarregà de la instal·lació d'una màquina de vapor de 2 CV, dues calderes de 65 CV de potència total, i els seus corresponents accessoris.[5] El 1854, els socis vengueren la fàbrica i la màquina de vapor per 6.000 duros cadascuna al fabricant Domènec Paul i Isnard, natural d'Ais de Provença,[6] que aquell mateix any va adquirir en emfiteusi a Burrull un hort i unes cases contigües.[7]
El 1855, Domènec Paul cedí la propietat als seus fills Marius, Eduard i Aquil·les Paul i Pimont, a canvi que li garantissin un capital de 60.000 duros i una pensió anual de 3.000,[8] i el 1861, Marius va cedir la seva part als seus germans a canvi que li garantissin un capital de 12.000 duros.[9] El 1863, aquests, inventors d'una máquina per a estampar teixits de la que tenien concedit privilegi reial,[10] van constituir amb altres socis la companyia Paul Germans, amb un capital de 500.000 duros.[11] A la mort d'Eduard el 1872, el seu germà Aquil·les va quedar en solitari al capdavant del negoci,[12] i el 1877 va fer insolutumdació de la fàbrica a l'anglès John Massey Summer, un dels seus creditors, que llogà els espais per a treure-hi rendiment. D'aquesta època daten els edificis d'habitatges per als treballadors.[13]
El 1881, s'hi va instal·lar el químic Vero Vidal, que associat amb Leopold Sagnier i Villavecchia fou un dels introductors a l'Estat dels colorants artificials, tot just inventats a Alemanya. Fou succeït per la seva vídua i Sagnier, i posteriorment, per la Fábrica Nacional de Colorantes y Explosivos, que van ocupar bona part de les naus perimetrals fins al 1943.[13] El 1922, Leopold Sagnier encarregà al seu germà Enric, arquitecte, dos coberts a la cantonada del carrer de Pere IV i Selva de Mar.[13]
El 1894, Edward Birkhead Steegmann, un enginyer de Nottingham, i John Shields, un industrial escocès, llogaren les naus centrals per a establir una filial catalana de la societat Johnston, Shields i Cia.[13][1] Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de crochet, ideal per a fer cortines i encaixos, i nois escocesos formaren les treballadores en la nova tècnica. La seva aventura va durar fins al 1984 i serví per a batejar l'espai.[13][1] L'activitat industrial fou continuada per la societat anònima laboral Bobinet Lace, que durà fins al 1998,[14] data a partir de la qual la fàbrica començà a allotjar petits tallers i professionals de les arts plàstiques.[15]
El 1961, Foundry Services Limited (FOSECO), fundada el 1932 a Birmingham, s'hi establí com a fabricant de productes químics per a la foneria del ferro, coure i altres metalls. El 1964, l'empresa fou nacionalitzada per l'Estat britànic, i tancà el 1985 per la necessitat d'un espai mes gran.[15]
El 2006, La Escocesa fou inclosa dins del programa Fàbriques per la creació artística, i ha esdevingut el Centre de Creació La Escocesa. Des del 2008, se n'encarrega de la gestió l'EMA Associació d'Idees, creada pels mateixos artistes residents i un gestor cultural.[14]
Descripció
modificaÉs un conjunt on els habitatges s'alineen al carrer de Pere IV i la indústria queda al darrere, amb passadissos interns que articulen els diferents cossos.[1]
Les cases, la majoria de planta baixa i dos pisos, són d'estil popular sense decoracions en la façana.[1] Les naus industrials presenten diferents alçades, que van des de només planta baixa, fins a planta baixa i tres pisos. Les solucions estructurals i de coberta són molt heterogènies: cobertes planes, cobertes a dues aigües, encavallades de fusta, jàsseres de fusta o metàl·liques amb revoltons ceràmics, pilars de foneria, etc.; en tot cas, predominen els espais diàfans i molt versàtils.[1]
Les seves façanes són molt senzilles, paraments estucats, amb ritme molt marcat de grans finestres que permeten l'aprofitament de la llum natural i en molts casos encara conserven la fusteria original de guillotina amb quarterons. Destaquen especialment les de l'edifici de la banda dreta del passatge principal, unificades formalment, de dos en dos, per un arc rebaixat.[1] La presència de molts passadissos que comuniquen els diferents cossos entre si a nivell del primer pis, els elements de comunicació per tal de distribuir materials amb més facilitat i la presència de l'antiga xemeneia de maó vist, singularitzen la imatge del recinte.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Fàbrica la Escocesa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Fàbrica la Escocesa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 15-07-1852.
- ↑ Checa Artasú, 2006, p. 11.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/18, f. 70v-72v, 19-01-1854. Carta de pagament de les obres.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/18, f. 78-81v, 20-01-1854 i f. 104-105v, 21-01-1854.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Pons i Codinach, 10-07-1854.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, 27-09-1855.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 02-11-1861.
- ↑ Checa Artasú, 2006, p. 11-12.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/46, 10-08-1863, i manual 1.287/47, f. 2114-2131v, 01-11-1863.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 25-04-1872.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Checa Artasú, 2006, p. 12.
- ↑ 14,0 14,1 «La Escocesa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 15,0 15,1 Checa Artasú, 2006, p. 13.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Checa Artasú, Martí «La Escocesa, un espai fet a cop d’innovar». Icària. Papers de l’Arxiu històric del Poblenou, núm. 11, 2006, pàg. 11-13.
Enllaços externs
modifica
- «La Escocesa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.