La Espero (L'Esperança) és l'himne del moviment esperantista i de la llengua auxiliar esperanto. Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'àries, va ser la «marxa triomfal» composta pel belga Félicien Menu de Ménil la que va esdevenir més famosa.[1]

Infotaula obra musicalLa Espero

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó
poema Modifica el valor a Wikidata
PartituraPartitura Modifica el valor a Wikidata
CompositorFélicien Menu de Ménil Modifica el valor a Wikidata
Lletra deLudwik Lejzer Zamenhof Modifica el valor a Wikidata
Llenguaesperanto Modifica el valor a Wikidata
Creació1909 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1890
1891
1903
1909
1912
2017 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0aaaa53a-77c0-4775-a746-7d690ea9acbe Modifica el valor a Wikidata
Félicien Menu de Ménil.

Aquesta melodia, de caràcter quasi militar, no era l'ària per la qual el poema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el 1891, pel suec Cl. Adelsköld. El 1905, durant el primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelsköld i el de Ménil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com a himne oficial de l'esperanto. La decisió presa va ser la següent: «prenem la decisió d'ajornar la petició per a la creació d'un himne universal perquè es consideri en el proper congrés.»[2]

La Espero modifica

En la mondon venis nova sento,
tra la mondo iras forta voko;
per flugiloj de facila vento
nun de loko flugu ĝi al loko.

Ne al glavo sangon soifanta
ĝi la homan tiras familion:
al la mond' eterne militanta
ĝi promesas sanktan harmonion.

Sub la sankta signo de l'espero
kolektiĝas pacaj batalantoj,
kaj rapide kreskas la afero
per laboro de la esperantoj.

Forte staras muroj de miljaroj
inter la popoloj dividitaj;
sed dissaltos la obstinaj baroj,
per la sankta amo disbatitaj.

Sur neŭtrala lingva fundamento,
komprenante unu la alian,
la popoloj faros en konsento
unu grandan rondon familian.

Nia diligenta kolegaro
en laboro paca ne laciĝos,
ĝis la bela sonĝo de l' homaro
por eterna ben' efektiviĝos.

L'Esperança modifica

Al món ha arribat un nou sentiment,
una crida potent recorre el món;
en ales d'un vent lleuger
que voli ara d'un lloc a l'altre.

No és a una espasa sedegosa de sang
on atreu la família humana:
al món que eternament batalla
li promet santa harmonia.

Sota el signe sant de l'esperança
s'apleguen els lluitadors de la pau,
i ràpidament creix l'obra
a través del treball dels esperançats.

S'alcen forts murs mil·lenaris
entre els pobles dividits;
però s'esmicolaran les barreres obstinades
pel sant amor derrocades.

Sobre un fonament lingüístic neutral,
comprenent-se els uns als altres,
els pobles es posaran d'acord
per fer una gran família.

Els nostres diligents camarades
no es cansaran de lluitar per la pau,
fins que el bell somni de la humanitat
per a benedicció eterna es realitzi.

Referències modifica

  1. La Espero a antiwarsongs.org
  2. Arpad Ratkai. «La himno kaj la dua jarcento», abril 1992. [Consulta: 1r desembre 2014].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Espero