La Femme de l'aviateur

pel·lícula de 1981 dirigida per Éric Rohmer

La Femme de l'aviateur és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, i estrenada el 1981. És la primera del cicle de Comèdies i Proverbis (Comédies et proverbes).

Infotaula de pel·lículaLa Femme de l'aviateur
Parc Buttes Chaumont Paris France Spring 2007.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióÉric Rohmer
Protagonistes
ProduccióMargaret Ménégoz
Dissenyador de produccióHervé Gransart
GuióÉric Rohmer
MúsicaJean-Louis Valéro
Dissenyador de soGeorges Prat
Gérard Lucas
FotografiaBernard Lutic
MuntatgeCécile Decugis
ProductoraLes Films du Losange
Investimage
DistribuïdorLes Films du Losange
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1981
Durada106
Idioma originalfrancès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama romàntic
Lloc de la narracióParís, boulevard Pereire (en) Tradueix, Gare de Paris-Est (en) Tradueix i parc des Buttes-Chaumont Modifica el valor a Wikidata


Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfilmsdulosange.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0080728 Filmaffinity: 462874 Allocine: 27572 Rottentomatoes: m/aviators_wife Allmovie: v84174 TCM: 67824 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

François estudia Dret de dia i treballa de nit a l'oficina de correus de l'estació de l'Est.[1] Un dissabte, de bon matí quan ha acabat el seu torn va a casa de l'Anne (la seva nòvia). Per no despertar-la té pensat deixar-li una nota, però el seu bolígraf no funciona i va a comprar-ne un. Mentrestant, arriba en Christian (un pilot d'aviació, antic amant de l'Anne) que ve a comunicar a la jove la seva decisió de trencar definitivament amb ella, donat que la seva dona està esperant un fill i s'ha instal·lat a Paris. Quan torna en François veu sortir l'Anne i en Christian i el fa sospitar, mirant durant tot el matí que l'Anne li doni explicacions. Ella refusa respondre, apel·lant la seva independència.

A la tarda en François veu l'aviador acompanyant d'una dona rosa i decideix seguir-los. Una noia jove, Lucie, s'adona de la persecució i se l'hi afegeix. Intenten sense èxit fotografiar-los en un parc i posteriorment la parella entra en un immoble on hi ha un despatx d'advocats. Lucie pensa que la rosa és la dona de l'aviador i que estan tramitant el divorci. La jove marxa abans, i en François li promet explicar-li el desenllaç. El vespre en François li demana a l'Anne per casar-se, abandonarà els seus estudis i buscarà una feina de dia, per estar més temps junts, però l'Anne el refusa perquè vol viure sola, i ja li van bé les trobades ocasionals. Tot explicant-li la visita d'en Christian li ensenya una foto on surt la dona rosa que resulta ser la germana i no pas la dona de l'aviador. Tal com havia quedat en François es disposa a explicar el final de la història a la Lucie. Ho fa per carta i quan va a la bústia veu la Lucie petonejant-se apasionadament amb un company de correus. Abatut, en François entra a l'estació de l'Est, amb la cançó de fons "Paris m'a séduit...Point perdu dans la masse immense, je ne compte pas plus qu'un pavé de la rue..."[2] (interpretada per Arielle Dombasle)[3]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

ReferènciesModifica

  1. Heredero 2010, p. 171
  2. Magny 1986, p. 165
  3. Heredero 2010, p. 370

BibliografiaModifica

  • GARCIA BRUSCO, Carlos. Éric Rohmer. Madrid: Ediciones JC. 1991 (castellà)
  • MAGNY, Joël. Éric Rohmer. Paris: Rivages.1986 ( francès)
  • HEREDERO, Carlos F; SANTAMARINA, Antonio. Éric Rohmer. Madrid: Cátedra, 2a ed.act. 2010 ( castellà)
  • HERTAY, Alain.Éric Rohmer. Liège: Les Éditions du Cefal, 1998 ( francès)

Enllaços externsModifica