Gazette du Bon Ton
La Gazette du Bon Ton fou una revista de moda francesa fundada a París el 1912 per Lucien Vogel i Michel de Brunhoff, considerada la precursora de les revistes de la mateixa temàtica que van aparèixer a les següents dècades.
  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | francès |
| Data d'inici | 1912 |
| Data de finalització | 1925 |
| Estat | França |
| Dades i xifres | |
| Gènere | revista de moda |
| Identificadors | |
| ISSN | 2019-0166 i 2729-1065 |
| Lloc web | gallica.bnf.fr… |
El naixement de la revista és considerat, pels historiadors, com un esdeveniment en la història de les publicacions de moda. Va ser la primera que combinà preocupació estètica, requisit de bellesa i unitat plàstica; també fou la primera que va reunir sota un comú equip de redacció tantes personalitats i talents variats.[1] La seva trajectòria va ser curta i irregular però la influència va ser considerable,[2] començant per Condé Nast Montrose que l'inspirà a desenvolupar el seu estil a l'edició nord-americana de la revista Vogue.
Història modifica
Vogel s'inspirà, per crear-la, en la idea de Paul Poiret de publicar àlbums d'il·lustracions en la dècada de 1910, així com en la revista del segle xix Journal des dames et des modes[3] de Pierre Nouvion publicada per Michel de Brunhoff,[2] qui fou el futur redactor en cap de Vogue Paris durant les següents dècades. La Gazette du Bon Ton sorgí com una revista sumptuosa,[4] publicada per la Librairie centrale des beaux-arts[5] a França i distribuïda també als Estats Units sota el títol Gazette du Bon Genre.[6] Abans de la Primera Guerra Mundial, Condé Montrose Nast propietari de la revista Vogue, s'interessà pels artistes que col·laboren a la Gazette i ocasionalment publicà dibuixos i il·lustracions d'ells; durant la guerra, quan es va suspendre la publicació, Nast encarregà més sovint dibuixos als il·lustradors francesos però no de manera habitual, excepte per fer les cobertes de Vogue.[2] L'any 1921, Vogel va vendre la revista a Nast i la direcció va ser confiada a Jean Labusquiere; durant aquest període, va publicar seixanta-nou números, amb un tiratge d'uns 2000 exemplars cadascun, fins a l'any 1925 en què va deixar de ser editada.[5]
La col·lecció completa inclou 573 planxes d'impremta de dibuixos i 148 esbossos, tots representatius dels dissenyadors de moda d'Alta costura de l'època. Cada número editat, considerat com elitista i car,[3] constitueix per si mateix un àlbum de luxe, imprès en paper fi, utilitzant com tipografia la font Cochin creada especialment per a la revista, per Georges Peignot.
Als inicis, Vogel va reunir un grup de set il·lustradors i crea els Chevaliers du bracelet: André Edouard Marty, Pierre Brissaud, Georges Lepape, Dammicourt, i els seus amics de l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts George Barbier, Bernard Boutet de Monvel i Charles Martin.[3] També artistes novells a l'època col·laboren de manera més o menys continuada a la Gazette, entre els que es pot anomenar a Guy Arnoux, Léon Bakst, Vladimir Barjansky, Benito, Umberto Brunelleschi, Chas Laborde, Jean-Gabriel Domergue, André Dignimont, Raoul Dufy, Édouard Halouze, Alexandre Iacovleff, Jean Émile Laboureur, Charles Loupot, Maggie Salcedo, Marthe Jeannest, Xavier Gosé, Louis Strimpl i Drian. Aquests dissenyadors, pràcticament desconeguts i d'alguns encara molt joves van introduir una nova imatge de la dona i anys després van ser reconeguts pels seus treballs.[2] La seva col·laboració a la revista va comportar una postura estètica comuna i van exposar les seves creacions sota el nom Collaborateurs de la Gazette du Bon Ton. Vogel també comptà amb dissenyadors de moda, escriptors i pintors dins el seu equip de redacció, incloent a la Gazette a més dels temes més de moda, d'altres com ara la decoració o estil de vida i el subtítol de la revista, «Art, Modes et Frivolités».[3]
Referències modifica
- ↑ Downton, 2011, p. 44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parker, 2010, p. 35,36.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Downton, 2011, p. 40.
- ↑ Saillard, 2012, p. 82.
- ↑ 5,0 5,1 «Gazette du Bon Ton». Encyclopædia Universalis France. [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ «Gazette du Bon Ton "Etes-vous pret?"». antiqueprintclub.com. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2015. [Consulta: 8 agost 2015].
Bibliografia modifica
- Downton, David. Les Maîtres de l'illustration de mode. París: Eyrolles, 2011. ISBN 978-2-212-12705-8,.
- Parker, William. Dessins de mode : Vogue. París: Thames & Hudson, 2010. ISBN 978-2-87811-359-4.
- Saillard, Olivier (dir). Paris Haute Couture. París: Skira, 2012. ISBN 978-2-08128605-4.
- Weill, Alain. La mode parisienne 1912 - 1925 : La Gazette Du Bon Ton. París: Bibliothèque de l'Image, 2010. ISBN 978-2-8144-0014-6.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gazette du Bon Ton |