Obre el menú principal

La Gramalla

setmanari científic i artístic

La Gramalla fou un setmanari de caràcter científic i artístic editat a Barcelona durant l’any 1870.[1] Aquesta publicació fou l’òrgan de La Jove Catalunya, la primera societat que es pot considerar obertament catalanista. La seva curta vida es va compondre de 18 números del maig a setembre.[2]

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Gramalla
La Gramalla 6 juny 1878 ex 4.1 cap.jpg
Tipus revista
Fitxa
Llengua català
Data de publicació 14 maig 1870
Dissolució 10 setembre 1870
Gerent/director Francesc Pelagi Briz (N° 1-5)
Francesc Matheu (N° 6-18)
Fundador Jove Catalunya
Adreça carrer Ripoll 22-2
Publicat a Barcelona
Estat Espanya
Dades i xifres
Format de periòdic Quatre pàgines a tres columnes
Periodicitat setmanari
Editorial Jove Catalunya
Números publicats 18 números
Preu Trimestral: 4 rals

Modifica les dades a Wikidata
Frontis del número 4 del 6 de juny de 1870

La revista fou la continuació de la desapareguda Lo Gay Saber l’any 1869. La Gramalla vol omplir el buit que hi ha de publicacions en llengua catalana i pretén augmentar el coneixement de la mateixa a Catalunya. També voldrà tenir certa intencionalitat política tot transformant el catalanisme literari en un moviment polític defensan el fet diferencial català. A més a més La Gramalla voldrà reivindicar el gloriós passat medieval de Catalunya i es mostrarà hereva del moviment romàntic renaixentista emparant en els Jocs Florals. Alguns dels importants escriptors i redactors de la revista seran Felip de Saleta, Àngel Guimerà, Pere Aldavert o Dolors Monserdà. Tingué dos directors: els primers cinc números foren dirigits per Francesc Pelagi Briz i del sis al número divuit per Francesc Matheu.

Tot i que La Gramalla va estar activa durant poc temps, dos foren els directors que tingué el setmanari. Fins al número 5 va estar dirigida per Francesc Pelagi Briz, escriptor romàntic a més de fundador i director de Calendari Català (1865-1882) i de la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882). Entre el número 6 i el 18 (el darrer) el director fou el poeta Francesc Matheu, un altre dels fundadors de La Jove Catalunya.

Segons Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis, la febre groga que patí Barcelona de setembre fins a novembre del mateix any va fer que els redactors es dispersaren, fet que va fer difícil la publicació de la revista. La fi de La Gramalla no impedí que anys més tard redactors de la mateixa com Pere Aldavert, Francesc Matheu o Àngel Guimerà emprengueren l’edició d’una nova revista l’any 1881 coneguda com La Renaixença.

EstilModifica

La Gramalla era un setmanari de tipus popular amb quatre pàgines a tres columnes. En la capçalera de la revista figurava el títol, sota el qual podia llegir-se: «Setmanari català. Dos quartos lo nombre. Lliteratura, Ciencias y Arts. Sortirà tots los dissaptes». A partir del número quatre la capçalara fou litografiada. Figurava un gravat amb dibuix central representant l’episodi on el conseller Joan Fivaller es presenta davant el rei Ferran I. En ambdós costats del gravat els escuts de les quatre províncies catalanes. Tanmateix un dibuix superior amb una ploma d’ànec i un escanyavelles dibuixant. La figura va ser signada per Tomàs, introductor del fotogravat a Barcelona tot i que es farà dir Thomas en fundar el seu taller. La Gramalla era impresa a casa de Lluís Fiol, al carrer de Sant Simplici del Regomir (actual carrer de Regomir al Barri Gòtic de Barcelona).

ReferènciesModifica

  1. «La Gramalla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Anta Ugarte, Javier. «Gramalla, semmanari català: lliteratura, ciencias y arts». Almirall – Ateneu barcelonès, 01-07-2011.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica