La Llei de l'embut
La llei de l'embut va ser un cadafal que l'artista faller Regí Mas va plantar a la Plaça del Mercat en 1944, que va obtenir el primer premi de la màxima categoria i el ninot indultat.[1] Es considera esta falla com el treball més representatiu de l'artista,[2] i hi ha hagut estudis que l'han situada com la falla més important de les plantades abans de 1945,[3] i una de les deu més importants de tota la història.[2]
| Tipus | cadafal faller  |
|---|---|
La falla modifica
El remat de la falla representava el Moisés de Miquel Àngel,[2] fet que va valdre que se la coneguera com la falla del Moisés,[2] si bé posteriorment esta figura ha estat reproduïda a altres cadafals. També se la va conèixer com la falla del mig rotllo amb faves,[2] ja que els ninots tenien una base que reproduïa una espècie d'embolcall de faves. Esta solució estètica s'explica per la temàtica, ja que tractava sobre l'estraperlo.[2]
A la falla es denunciava que estraperlistes i industrials pogueren realitzar estratagemes il·legals per enriquir-se mentre altres sectors de la societat, especialment intel·lectuals i artistes passaven dificultats per a guanyar-se la vida.[2] A l'explicació del llibret es deia que els Deu Manaments havien estat substituïts per la llei de l'embut, que donava nom a l'obra.[2]
El ninot indultat van ser realment dos ninots, que tanmateix no mostren l'escena completa.[2] L'escena, dedicada a la germaneta dels pobres, mostrava a dos ancians abandonats (els ninots indultats que hui es poden visitar al Museu faller) que intentaven encendre un ciri, ja que l'escena completa representava un soterrar i incloïa el taüt d'un tercer ancià.[2]
Estilísticament, esta falla suposava per a l'artista l'inici d'un període on Regí Mas va destacar per un classisime estètic que va influir en els artistes de l'època.[2]
Llegat modifica
La figura del Moisés de Miquel Àngel s'ha reproduït posteriorment a altres falles, com la d'Antonio Ferrer Jorge per a Exposició-Misser Mascó en 1961,[3] Vicente Agulleiro per a la Falla del Pilar,[3] o Manolo García per a l'Ajuntament de València en 2014, este amb un Moisés fet de vareta descoberta.[3] En 2009, centenari del naixement de l'artista, el seu poble natal, Benifaió, el va homenatjar plantant una reproducció d'esta mateixa falla,[4] utilitzant els motlles realitzats per Agulleiro anys abans.[5]
Referències modifica
- ↑ Regino Más, primera falla y primer premio a la Valenpedia del diari Las Provincias
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 El Moisés de Regino Mas article a Distrito Fallas (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Un gran Moisés reescribe los diez mandamientos en la falla oficial notícia a Levante-EMV del 20 de març de 2014 (castellà)
- ↑ Recta final hacia la fiesta en la Ribera Benifaió comienza el montaje de una falla réplica de Regino Mas, 'La llei de l'embut' - notícia a Las Provincias del 15 de març de 2009 (castellà)
- ↑ Cuando el Moisés fue primer premio Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine. article a La Razón del 14 d'abril de 2013 (castellà)