La Ràpita

poble de Vallfogona de Balaguer
Per a altres significats, vegeu «Sa Ràpita».

La Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer.[1] Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab. Els orígens del poble són àrabs; possiblement, el seu nom prové de rabbita, originàriament un tipus de fortalesa militar, amb una marcada funció de guaita.

Infotaula de geografia políticaLa Ràpita
La Ràpita.jpg
Església Sagrada Família Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 46′ 58″ N, 0° 50′ 34″ E / 41.7828°N,0.8428°E / 41.7828; 0.8428
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiVallfogona de Balaguer Modifica el valor a Wikidata
Població
Total332 (2019) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciRapitenc, Rapitenca
Geografia
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El lloc possiblement ja estava habitat durant l'edat de bronze, com queda palès en les abundants ceràmiques trobades a la rodalia del turó que ocupa el castell. També s'hi han localitzat diversos bocins de ceràmica ibèrica en alguns murs del castell i a l'ermita situada prop d'aquest (a uns 200 m). Es conserva la torre ibèrica de guaita, de 10,60 m x 5,50 m. L'època romana també ha deixat petjada a la Ràpita: als voltants del castell, es conserven les restes d'un arc, a més d'abundant ceràmica (sigil·lata hispànica, vernís pompeià, campaniana,...).

Però la cultura que més petjada ha deixat ha estat la musulmana. L'any 711 els àrabs creuaven l'estret de Gibraltar, i amb poc temps arribaven als territoris que avui conformen les nostres contrades. A la ràpita, els àrabs van establir-se, al turó del castell, on sembla que van aprofitar la torre ibèrica i la van convertir en un lloc de repòs dedicat a l'oració, una mena de monestir musulmà fortificat (una ràbita). Les notícies escrites d'aquesta fortificació, però, es remunten al moment de la seva conquesta per part del comte d'Urgell, Ermengol IV i la seva esposa Adelaida, l'any 1090. L'any següent, els comtes atorgaren al monestir de santa María de Ripoll, "Rapitam que est ante Balager", per tal de construir-hi un monestir, cosa que sembla no es féu efectiva.

Anys més tard, Jaume II d'Urgell, el Dissortat, escollí el castell de la Ràpita per establir-hi el seu quarter general per presentar batalla al pretendent castellà a la Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera. El cens més antic del qual es té constància data de l'any 1378, i atribueix 5 focs a la Ràpita.

Fou municipi independent fins a meitat del segle XIX que s'incorporà a Vallfogona de Balaguer.[2]

 
Castell de la Ràpita

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

  1. «La Ràpita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «255306 Rápita». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE. [Consulta: 22 agost 2020].