La Revoltosa (1949)

pel·lícula de 1950 dirigida per José Díaz Morales

La Revoltosa és una pel·lícula espanyola dirigida per José Díaz Morales l'any 1949 la música de la qual, argument i diàlegs estan inspirats en la sarsuela homònima de Ruperto Chapí i llibret de José López Silva i Carlos Fernández Shaw. Està rodada en blanc i negre amb decorats fabricats en els estudis madrilenys CEA en les escenes d'interior; les escenes d'exterior es van rodar en alguns carrers del Madrid castís i popular.

Infotaula de pel·lículaLa Revoltosa
La revoltosa (1949).jpg
Fitxa
DireccióJosé Díaz Morales Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
MúsicaRuperto Chapí Lorente Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfredo Fraile
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1949 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0041803 Filmaffinity: 872089 Modifica els identificadors a Wikidata

L'arrencada de la pel·lícula es va fer famós per la presa continuada de les teulades del vell Madrid, mentre es llegien els crèdits acompanyats pel preludi de la sarsuela com a música de fons. Els fets se succeeixen al Madrid de 1897; encara que la part principal de la trama segueix fidel el llibret de la sarsuela, en la pel·lícula s'incorpora algun personatge nou, com el del perista don Leo i Manolo el germà de Mary Pepa i alguna situació col·lateral com la del robatori de joies i objectes varis, que forcen lleugerament l'argument.[1]

SinopsiModifica

L'acció es desenvolupa en una típica casa madrilenya de corredissa on viuen humilment els personatges que donen vida a la pel·lícula. Els quarts o habitatges es distribueixen al voltant d'un pati de veïnatge, veritable protagonista de cada escena; del pati arrenca una escala que condueix als habitatges on s'allotgen Mary Pepa —d'ofici planxadora— i la seva tia Josefa, i Felipe, oficial en un taller de fusteria. Mary Pepa és alegre i coqueta, molt independent i per la seva desimboltura i bellesa té revolucionat tot el veïnatge.

Fora de l'immoble viuen altres dos personatges que donaran vida al passatge escabrós de l'argument. Són personatges afegits per a la pel·lícula que no existeixen en l'obra original de la sarsuela.[2] Un és Manolo, germà de Mary Pepa, sense ofici ni treball, que es dedica al robatori de joies i altres objectes. L'altre és el perista don Leo, un home de mitjana edat enriquit amb la compra-venda d'objectes robats. Don Leo està enamorat de Mary Pepa, igual que Felipe.

Se succeeixen una sèrie d'escenes al pati, còmiques en la seva majoria, d'embull i equívocs. Fora del pati estan les escenes dramàtiques del robatori, de la casa de Do Leo i el xantatge que fa al noi en oferir-li no delatar-li a la policia a canvi d'aconseguir els favors de la seva germana. Una altra escena inventada per a la pel·lícula és l'assistència de Mary Pepa i Felipe al teatre on assisteixen a la representació de la sarsuela La Revoltosa; els joves es veuen identificats amb els protagonistes quan canten el cèlebre duo de Los claveles dobles.[nota 1]

La pel·lícula té un final feliç després de descobrir-se la veritat. Els personatges marxen alegrement a la revetlla.

RepartimentModifica

PremisModifica

Sisena edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Categoria Persona Resultat
Millor guió Guillermo Fernández-Shaw
Francisco Ramos de Castro
Ricardo Toledo
Fernando Merelo
José Díaz Morales
Guanyadors
Premi Jimeno María de los Ángeles Morales Guanyadora

NotesModifica

  1. La sarsuela del teatre està interpretada per la cantant María de los Ángeles Morales en el paper de Mary Pepa i Luis Rodrigo com Felipe.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Martínez Torres, Augusto. Cine español. Diccionario Espasa. Madrid: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-9451-1. 
  • Alier, Roger. El libro de la zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon, 1982. ISBN 84-231-2677-3.