La Sentiu de Sió
La Sentiu de Sió és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera. Hi ha diverses teories respecte al nom de sentiu. Una d'aquestes és que prové del llatí sentice que vol dir esbarzer. Es va incloure en el nomenclàtor del primer cens del 1847 com Asentin i el 1930 com Asentiú. El 1983 va regularitzar el seu nom.[1]
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
Comarca | Noguera | ||||
Capital | la Sentiu de Sió | ||||
Població humana | |||||
Població | 445 (2023) (15,03 hab./km²) | ||||
Llars | 15 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 29,6 km² | ||||
Banyat per | Sió i canal auxiliar d'Urgell | ||||
Altitud | 281 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Balaguer | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25617 | ||||
Codi INE | 25035 | ||||
Codi IDESCAT | 250352 | ||||
Lloc web | sentiu.cat |
La vila fou un dels fronts de la batalla del Segre i un dels municipis que patí més les conseqüències a causa de la seva ubicació a primera línia de foc.[2] A El tossal de les Forques dins del seu terme municipal, resten encara les trinxeres construïdes pel front Franquista durant la Guerra Civil i un conjunt de fosses d'enterraments excavades a la roca i que corresponen a un poblat ibèric.[3][4]
Entitat de població | Habitants (2019) |
---|---|
Sentiu de Sió, la | 351 |
Sant Jordi de Muller | 4 |
Sant Miquel | 42 |
Tossal de les Forques, el | 9 |
Font: Idescat |
Geografia
modifica- Llista de topònims de la Sentiu de Sió (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
En el cens del 1857 s'agrega a Bellcaire d'Urgell i se'n desagrega el 1930.
Bibliografia
modifica- La Sentiu, un passeig en el temps de Mario Gené Amorós, Viles i Ciutats 35 (2010). Ed. Ajuntament de La Sentiu de Sió, Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. ISBN 978-84-96908-09-3
Referències
modifica- ↑ "La Sentiu, un passeig en el temps" Gené Amoros, Mario. pag.17
- ↑ "La Sentiu, un passeig en el temps" Gené Amoros, Mario. pag. 155-156
- ↑ N. Molist i G. Ripoll (ed.),Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Monografies d'Olèrdola 3.1, MAC, Barcelona 2012,ISBN 978-84-393-8933-0 (pàg. 187-200) http://www.fpiei.cat/sites/default/files/GONZALEZ%20et%20alii%202012,%20AF%20p.%20187-200.pdf Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.
- ↑ http://elfrontdelsegre.wikispaces.com/LA+SENTIU+DE+SI%C3%93+%28+TOSSAL+DE+LES+FORQUES%29[Enllaç no actiu]