La Vaur (en occità La Vaur [la ˈβaw]; en francès Lavaur [lavɔʀ]) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.[1] L'any 1999 tenia 8.537 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Vaur
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 41′ 56″ N, 1° 49′ 08″ E / 43.6989°N,1.8189°E / 43.6989; 1.8189
EstatFrança

Entitat territorial administrativaFrança Europea

RegióOccitània

DepartamentTarn

DistricteDistricte de Castres

Cantócantó de La Vaur Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població10.830 (2021) Modifica el valor a Wikidata (172,37 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Tolosa de Llenguadoc
unitat urbana de La Vaur Modifica el valor a Wikidata
Superfície62,83 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAgout Modifica el valor a Wikidata
Altitud141 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataBernard Carayon Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal81500 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webville-lavaur.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): VilledeLavaur Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Se situa a la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est de Tolosa, al sud de Galhac i a l'oest de Castres. Als seus habitants se'ls aplica el gentilici vaurés -esa en occità i Vauréen -éenne en francès. La superfície de la comuna és de 6283 hectàrees; la seva altitud varia des de 105 a274metres.[2]

Demografia

modifica
Evolució de la població Ehess i INSEE[3]
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 500 6 237 6 551 6 672 7 179 7 205 7 014 7 015 7 331
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
7 331 7 438 7 376 7 331 7 563 6 929 6 963 6 477 6 382
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
6 535 6 388 6 130 5 443 5 704 6 045 5 502 5 913 5 934
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
6 291 7 665 7 897 7 972 8 148 8 537 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història

modifica

A la primeria del segle xii, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.

L'any 1181, es produeix el setge de La Vaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.

La Vaur va ser assetjada per Simó de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llençà a un pou i ordenà als croats de fer-hi punteria amb rocs.[4][5] El seu germà Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.

L'any 1213, Pere I, procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal al concili de La Vaur, convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncer Innocenci III —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.

El 1892 es va fundar el comitè de la Unió de Dones de França (Creu Roja),[6] després a partir de 1913 el comitè de la Societat de Socors per als ferits militars (Croix-Red).

Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats ferits eren atesos a l'hospici o a l'escola superior de nois de la rue de la Mairie, transformada en un hospital voluntari i després complementari.[7][8]

 
Catedral de Sant Alan

Monuments i llocs d'interès

modifica

Fills il·lustres

modifica

Agermanaments

modifica

Referències

modifica