La dona de l'anarquista

pel·lícula de 2008 dirigida per Peter Sehr

La dona de l'anarquista (títol original en castellà La mujer del anarquista)[1] és una pel·lícula de 2008 dirigida per Marie Noelle i Peter Sehr, i coproduïda per Espanya, Alemanya i França.

Infotaula de pel·lículaLa dona de l'anarquista
La mujer del anarquista
Fitxa
DireccióPeter Sehr i Marie Noëlle Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEsther García
Dissenyador de produccióJuan Botella Modifica el valor a Wikidata
GuióRay Loriga i Marie Noëlle Modifica el valor a Wikidata
MúsicaZacarías M. de la Riva Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-François Robin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLuis de la Madrid Modifica el valor a Wikidata
ProductoraZip Films
P'Artisan Filmproduktion
Cine Boissière
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Alemanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
castellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMadrid i Colònia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpartisanfilm.de… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0962709 FilmAffinity: 737206 Allocine: 142441 Letterboxd: the-anarchists-wife Allmovie: v477213 TMDB.org: 8889 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Narra la història d'amor entre Manuela (María Valverde), una dona apassionada i avançada al seu temps, i el seu marit Justo (Juan Diego Botto), advocat i líder anarquista. És el final de la Guerra Civil espanyola, i Manuela espera la tornada de Justo, que estima per sobre de la revolució i els seus ideals.

No obstant això, en acabar la guerra, ella no troba cap informació sobre ell. Atès que Justo és considerat pel règim de Franco, com a fugitiu de la justícia, ella no pot realitzar la cerca en forma oberta ni preguntar a ningú pel parador del seu espòs, sense córrer un risc enorme.[2]

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica
Premis
Nominacions

Referències

modifica