La filla de d'Artagnan

La filla de d'Artagnan (títol original: La Fille de d'Artagnan) és una pel·lícula francesa de capa i espasa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1994 amb Sophie Marceau, Philippe Noiret i Claude Rich. El guió està inspirat lliurement en dues novel·les: Els tres mosqueters i la seva continuació Vint anys després d'Alexandre Dumas. Ha estat doblada al català.

La filla de d'Artagnan

La Fille de d'Artagnan
Fitxa
Direcció	Bertrand Tavernier i Riccardo Freda
Protagonistes	Sophie Marceau Philippe Noiret Claude Rich Sami Frey Gigi Proietti Charlotte Kady Christine Pignet Fabienne Chaudat François Levantal Jean Martinez Jean-Claude Calon Jean-Claude Frissung Jean-Luc Bideau Jean-Paul Roussillon Jean-Pierre Bouchard Lionel Vitrant Mario Luraschi Michel Alexandre Nils Tavernier Pascale Roberts Patrick Rocca Raoul Billerey Vincent Dumestre Yves Gabrielli João Lagarto Michel Alexandre
Producció	Bertrand Tavernier i António da Cunha Telles
Guió	Bertrand Tavernier, Jean Cosmos, Riccardo Freda i Michel Léviant
Música	Philippe Sarde
Fotografia	Patrick Blossier
Productora	Ciby 2000, TF1, Canal+ i Little Bear
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	24 agost 1994
Durada	129 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Portugal, Château de Biron (en) , Château de Maisons (en) , castell de Beynac, Sarlat Cathedral (en) i Castell de Vaux-le-Vicomte
Color	en color
Descripció
Basat en	Els tres mosqueters i Vint anys després
Gènere	cinema de capa i espasa, cinema d'aventures, cinema d'acció, comèdia i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	Els tres mosqueters i Vint anys després

Argument

La tardor de 1654, la jove i fogosa Éloïse, filla de l'heroic capità gascó d'Artagnan, digne del seu pare amb l'espasa, viu al seu convent l'homicidi de la mare superiora pel malvat duc de Crassac i la dona de vermell, Églantine de Rochefort, que es dediquen a la tracta de negres de l'Àfrica cap a les Amèriques i al comerç del Cafè. Creu endevinar un complot contra el jove i futur rei Lluís XIV de França i marxa cap a París per demanar l'ajuda al seu pare i advertir el jove rei i el seu primer ministre, el cardenal regent Mazzarino.-

Provoca una caça on el seu pare i els seus fidels amics espadatxins, els tres mosqueters Aramis, Athos, Porthos, encara que tots jubilats com a mosqueters del Rei, reprenen el servei per ajudar-lo en aquesta missió de paladí.

Repartiment

• Sophie Marceau: Éloïse de Artagnan
• Philippe Noiret: D'Artagnan
• Claude Rich: Duc Clovis de Crassac
• Sami Frey: Aramis
• Jean-Luc Bideau: Athos
• Raoul Billerey: Porthos
• Charlotte Kady: Églantine de Rochefort
• Nils Tavernier: Quentin
• Luigi Proietti: Mazzarino
• Stéphane Legros: Lluís XIV de França
• Jean-Paul Roussillon: Planchet
• Pascale Roberts: la mare superior
• Emmanuelle Batalla: Germana Felicitat
• Christine Pignet: Germana Céline
• Fabienne Chaudat: Germana Frédégonde
• Josselin Siassia: el negre
• Jean-Claude Calon: el negrer
• Maria Pitarresi: Olympe
• Jean Martinez: el duc de Longueville
• Patrick Rocca: Bargas
• Michel Alexandre: l'alabarder
• Fanny Aubert: Germana Huguette
• Canto e Castro: el monjo mestre de cant
• Raymond Faucher: el pintor
• Filipe Ferrer: Conti
• Guilherme Filipe: el duc de Condé
• Philippe Flotot: l'ambaixador d'Espanya
• Adrien Frank: el jove germà
• Jean-Claude Frissung: el metge
• Yves Gabrielli: l'home de dreta
• Michel Ganz: el camperol

Llocs de rodatge

El film ha estat rodat:

• al jardí dels panteons, catedral sant sacerdos, Sarlat e la Canedat,
• al castell de Biron,
• al castell de Beynac,
• al castell de Cases-Laffitte,
• al Palau de Vaux-le-Vicomte,
• a Portugal.

Al voltant de la pel·lícula

• Guionista i productor del film amb la seva societat Little Bear, Bertrand Tavernier l'havia concebut com un homenatge al cinema de seria B, per l'abundància de l'acció, el ritme, les situacions reiterades i un lleuger decalatge, els herois d'abans apareixen com simpàtics vells xarucs però una mica sobrepassades. Havia confiat la direcció a Riccardo Freda, veterà italià del gènere, que havia tingut la idea del film, a qui admirava molt i que no hi havia rodat des de feia 14 anys. Però des del començament del rodatge, a aquest home, de 84 anys, li resulta impossible seguir. Tavernier va haver de reemplaçar-lo sobre la marxa.
• El títol suggereix que el paper principal havia de ser interpretat per Sophie Marceau mentre que els seus diàlegs són més aviat minsos. S'hi va queixar, exigint plans amplis i reclamant que es talli altres actors. « El meu públic no estima els vells ! Només em vol veure a mi ! » li engalta a un Tavernier atònit.
• Es pot sentir música de Philippe Sarde recuperada del film Room service de Georges Lautner.
• 2 nominacions a les César 1995: Millor actor a un segon paper per Claude Rich, Millor música per Philippe Sarde.

Crítica

• "Discret film que sota el comandament de Tavernier -poc especialitzat en aquest tipus d'històries-, i amb un pressupost més que folgat, no va aconseguir aixecar el vol com cabia d'esperar."