La hora de los hornos
La hora de los hornos és una pel·lícula documental argentina realitzada l'any 1968 pels cineastes Fernando «Pino» Solanas i Octavio Getino, integrants llavors del Grupo de Cine de Liberación.[1]
La Hora de los Hornos ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Octavio Getino i Fernando Ezequiel Solanas ![]() |
Participant gravat | |
Fotografia | Juan Carlos Desanzo ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina ![]() |
Estrena | 1968 ![]() |
Durada | 264 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | documental, cinema bèl·lic, cinema històric i cinema propagandístic ![]() |
Tema | història de l'Argentina i neocolonialisme ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Aquest film està dividit en tres parts: «Neocolonialisme i violència», «Acte per a l'alliberament» (dividit al seu torn en dos grans moments «Crònica del peronisme (1945-1955)» i «Crònica de la resistència (1955-1966)»), i «Violència i alliberament». El narrador és el locutor i actor Edgardo Suárez. La hora de los hornos documenta les conseqüències de colonialisme a l'Amèrica Llatina prenen com a mostra Argentina: repressió militar, explotació econòmica i alienació cultural, oferint a la vegada recursos discursius vigents per a combatre l'imperialisme.[2]
La pel·lícula va aconseguir el lloc 22 en una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000.[3] En una nova versió de l'enquesta organitzada el 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La tierra quema, presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 6è.[4]
Premis
modifica- Mostra internazionale del cinema nuovo, Pesaro, Itàlia, 1968: Gran Premi de la Crítica.
- Festival internacional de Mannheim, RFA, 1968: Premi del Públic, Premi FIPRESCI, Cinemes d'Art i Assaig, Premi Ecumènic.
- British Film Institute, 1974: Millor film estranger.
- Escollida per la Crítica de Los Angeles entre els deu millors films dels anys 70.
- Festival de Mèrida, Veneçuela, 1968: Premi al millor film.
- Setmana de la crítica del Festival de Canes 1969.
Referències
modifica- ↑ Duarte, Rodrigo. «Pino Solanas y los 50 años de "La hora de los hornos": "Es cada vez más actual"» (en espanyol europeu), 10-06-2018. [Consulta: 1r juliol 2025].
- ↑ Como se hizo "La hora de los hornos" (Fernando Martínez Peña, Argentina 2007)
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de noviembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].