La dona de l'anarquista
La dona de l'anarquista (títol original en castellà La mujer del anarquista)[1] és una pel·lícula de 2008 dirigida per Marie Noelle i Peter Sehr, i coproduïda per Espanya, Alemanya i França.
| La mujer del anarquista | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Peter Sehr i Marie Noëlle  |
| Protagonistes | |
| Producció | Esther García |
| Dissenyador de producció | Juan Botella |
| Guió | Ray Loriga i Marie Noëlle |
| Música | Zacarías M. de la Riva |
| Fotografia | Jean-François Robin |
| Muntatge | Luis de la Madrid |
| Productora | Zip Films P'Artisan Filmproduktion Cine Boissière |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya, Alemanya i França |
| Estrena | 2008 |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | francès castellà |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Madrid i Colònia |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema històric |
| Tema | Segona Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola |
| Lloc de la narració | Madrid |
| Lloc web | partisanfilm.de… |
      | |
Argument modifica
Narra la història d'amor entre Manuela (María Valverde), una dona apassionada i avançada al seu temps, i el seu marit Justo (Juan Diego Botto), advocat i líder anarquista. És el final de la Guerra Civil espanyola, i Manuela espera la tornada de Justo, que estima per sobre de la revolució i els seus ideals.
No obstant això, en acabar la guerra, ella no troba cap informació sobre ell. Atès que Justo és considerat pel règim de Franco, com a fugitiu de la justícia, ella no pot realitzar la cerca en forma oberta ni preguntar a ningú pel parador del seu espòs, sense córrer un risc enorme.[2]
Repartiment modifica
- María Valverde: Manuela
- Juan Diego Botto: Justo
- Ivana Baquero: Paloma (15 anys)
- Nina Hoss: Lenin
- Jean-Marc Barr: Pierre
- Laura Morante: Lucienne
- Irene Montalà: Pilar
- Adrià Collado: Francisco
- Biel Durán: Luis
- Pere Arquillué: Jaime
- Natja Jamaan: Concha
- Sílvia Sabaté: Loli Muñoz
- Irene Visedo: Paloma (35 anys)
Premis i nominacions modifica
- Premis
- 2010: Gaudí al millor vestuari per Bina Daigeler
- Nominacions
- 2010: Gaudí a la millor direcció artística per Marta Blasco i Juan Botella
- 2010: Gaudí al millor maquillatge i perruqueria per Waldemar Pokromski i Björn Rehbein
Referències modifica
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «La mujer del anarquista». The New York Times.