La mujer del puerto (pel·lícula de 1934)

pel·lícula de 1934 dirigida per Arcady Boytler

La mujer del puerto és una pel·lícula mexicana de drama romàntic estrenada el 1934, dirigida per Arcady Boytler i protagonitzada per Andrea Palma. La pel·lícula es basa en la novel·la Le Port escrita pel francès Guy de Maupassant.

Infotaula de pel·lículaLa mujer del puerto
La mujer del puerto 1934.jpg
Fitxa
DireccióArcady Boytler Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióServando C. de la Garza
GuióGuy de Maupassant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Esperón Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Phillips Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Marino
MaquillatgeAlberto Gout Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEurinda Films
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Durada76 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0025524 Filmaffinity: 704461 Allmovie: v300035 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Rosario (Andrea Palma), una jove dona, queda desvalguda després de la mort del seu pare i l'engany del seu promès. Decideix abandonar el seu poble Córdoba (estat de Veracruz), per emigrar al port de Veracruz, on es converteix en una enigmàtica prostituta que "ven plaer als homes que venen de la mar". Rosario busca al seu germà perdut. Després d'una nit de passió amb el marí Alberto (Domingo Soler), el destí li revela una cruel i devastadora sorpresa.[1]

RepartimentModifica

ComentarisModifica

Entre les imatges inoblidables del cinema mexicà, la figura d'Andrea Palma recolzada lànguidament en la polleguera d'una porta mentre Lina Boytler canta "venc plaer als homes que venen de la mar..." ha aconseguit proporcions mítiques. Aquest moment gairebé màgic sobrepassa a una pel·lícula més aviat irregular, amb moments magnífics (com el carnestoltes que es desenvolupa en contrapunt al funeral del pare de Rosario) i altres francament malmesos (com les intervencions dels còmics al cabaret).

Enmig queda un film curiós que va aconseguir aviat la categoria de clàssic del cinema mexicà. Des de la seva estrena, la crítica va assenyalar l'excepcionalitat de La mujer del puerto dins de l'escassa producció nacional dels primers anys del cinema sonor. Com Santa (1932), La mujer del puerto protagonitzada per una prostituta, subgènere del melodrama mexicà sense equivalent en altres cinematografies nacionals. Aquest personatge incorpora al seu drama elements propis de la moralitat catòlica, com la culpa, el pecat original, la contraposició a la maternitat santificada pel matrimoni i la necessitat de sacrifici com a mitjà d'expiació. Aquestes dones encarnen una complexa xarxa d'arquetips arrelats en la tradició i els costums socials de Mèxic.

El gènere, amb petites variacions, ha romàs vigent fins als nostres dies. Part de l'èxit popular aconseguit recentment per El callejón de los milagros (1995) de Jorge Fons radica en la semblança entre la història d'Alma (Salma Hayek) i la dels seus notables antecessores. En això de "vendre car el seu amor" les prostitutes del cinema mexicà es continuen "pintant soles".[2] Amb un èxit inferior a l'original, s'han realitzat dues noves versions d'aquesta cinta al Cinema mexicà. La primera el 1949, dirigida per Emilio Gómez Muriel i protagonitzada per la rumbera cubana María Antonieta Pons. La segona el 1991, dirigida per Arturo Ripstein i protagonitzada per Patricia Reyes Spíndola.

ReferènciesModifica

  1. «La mujer del puerto SINOPSIS». Arxivat de l'original el 20 de juny de 2018. [Consulta: 13 novembre 2012].
  2. «Comentarios sobre La mujer del puerto en la página de Cine Mexicanao del ITESM». Arxivat de l'original el 20 de juny de 2018. [Consulta: 13 novembre 2012].

Enlalaços externsModifica