La noche más larga
La noche más larga és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida el 1991 per José Luis García Sánchez, basada en un guió escrit pel mateix García Sánchez, Carmen Rico Godoy i Manuel Gutiérrez Aragón sobre la base d'un llibre de Pedro J. Ramírez ambientada en les últimes execucions del franquisme. Inicialment havia de titular-se El año que murió Franco però finalment es va titular La noche más larga en referència a una cançó de Luis Eduardo Aute.[1][2]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis García Sánchez |
| Protagonistes | |
| Guió | José Luis García Sánchez Carmen Rico Godoy Manuel Gutiérrez Aragón |
| Música | Alejandro Massó |
| Fotografia | Fernando Arribas |
| Muntatge | Pablo G. del Amo |
| Productora | Iberoamericana |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  Espanya |
| Estrena | 23 de setembre de 1991 |
| Durada | 82 minuts |
| Idioma original | (castellà) |
| Descripció | |
| Gènere | cinema bèl·lic i drama  |
| Tema | últimes execucions del franquisme |
| Època d'ambientació | Late Francoism (en)  |
     | |
Sinopsi modifica
A començaments de 1990 en un viatge en tren es troben un advocat (Juan) i el fiscal militar Menéndez. Ambdós comencen a recordar la seva participació en les últimes execucions del franquisme. A mitjans de 1975 Gloria es presenta a casa de Juan i li demana que defensi el seu germà Fito, membre del FRAP que ha de ser jutjat en un consell de guerra acusat d'assassinar un sergent de la guàrdia civil. Juan accepta el cas i acompanya Gloria i Fito en tot el judici i posterior condemna.[3]
Repartiment modifica
- Juan Echanove - Juan
- Carme Conesa - Gloria
- Juan Diego - Menéndez
- Gabino Diego - Fito
Referències modifica
- ↑ García Sánchez lleva al cine los últimos fusilamientos del franquismo, El País, 21 d'agost de 1991
- ↑ la noche más larga a Fotogramas
- ↑ La noche más larga, El País, 11 de novembre de 1992
Enllaços externs modifica
- La noche más larga, a Historia de nuestro cine, rtve.es