Obre el menú principal

L'olimpíada (títol original en italià: L'olimpiade) és una òpera en tres actes amb música de Baldassare Galuppi i usant un llibret en italià de Pietro Metastasio escrit dècades abans. Es va estrenar en el Teatre Sant Carlos de Nàpols el 18 de desembre de 1745.

Infotaula de composicióLa olimpiada
Forma musical òpera
Compositor Baldassare Galuppi
Idioma italià
Estrena
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

L'olimpíada (L’Olimpiade) és el títol d'una òpera seriosa que l'italià Pietro Metastasio (16981782) va escriure com a poeta oficial de l'Emperador d'Àustria. Les fonts que va utilitzar Metastasio per al llibret van ser: els treballs històrics de Heródoto de Halicarnaso i Pausanias; així com els drames "Gli inganni felici" de Apostolo Zeno, "Aminta" i "Torrismondo" de Torquato Tasso i "Pastor fido" de Battista Guarini. El text va ser encarregat perquè servís de llibret a l'òpera homònima del compositor Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 1736), en aquell temps mestre de capella de la cort imperial de Viena. L'obra, cantada en italià i dividida en tres actes, es va estrenar a Viena amb motiu de l'aniversari de l'emperadriu Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel esposa de l'emperador Carlos VI, el 28 d'agost de 1733.

En 1745, el compositor italià Baldassare Galuppi (Burano, 1706Venècia, 1785), va reprendre el llibret de Metastasio per compondre una òpera homònima, en tres actes, va tenir lloc en el Teatre de Sant Carlos de Nàpols, el 18 de desembre.

En les estadístiques de Operabase apareix amb només una representació en el període 2005-2010.

PersonatgesModifica

Personatge Tessitura Repartiment el 18 de desembre de 1745

Director: Domenico de Matteis

Clistene (rei de Sición) tenor Gregorio Babbi
Aristea (filla de Clistene) soprano Caterina Aschieri
Lycidas (suposat príncep de Creta) soprano castrato Sr. Sivoli
Megacle (amic de Lycidas i amant de Aristea) soprano castrato Niccolò Gori
Argene (dama cretense, enamorada de Lycidas) soprano Giovanna Guaetti-Babbi
Aminta (tutor de Lycidas) tenor Pietro Paolo Carnoli
Alcandro (secretari de Clistene) castrato Angelo Maria? Monticelli

ArgumentModifica

La trama es desenvolupa en el Sició, (Grècia), en època mítica.

Acte IModifica

Megacle arriba a Sición just a temps per participar en els Jocs Olímpics sota el nom de Lycidas, un amic al que una vegada li va salvar la vida. Sense que Megacle ho sàpiga, Lycidas està enamorat de Aristea, estant la mà d'aquesta última promesa al guanyador dels jocs pel seu pare, el rei Clistene.

Lycidas, que una vegada va estar promès a la princesa Argene de Creta, no sap que Megacle i Aristea estan enamorats l'u de l'altre, i li explica al seu amic com és el premi dels jocs. Aristea i Megacle s'alegren que si aquest gana podran casar-se, però Megacle se sent pressionat per haver donat la seva paraula que competiria com Lycidas.

Mentrestant, Argene arriba a Olimpia disfressada com una pastora per recuperar a Lycidas.

 
El contratenor Angelo Maria Monticelli

Acte IIModifica

Megacle guanya els jocs, confessa la veritat a Aristea i es va amb el cor trencat.

Quan Lycidas s'apropa a reclamar el seu trofeu, Aristea ho rebutja així com ho fa Argene.

Aminta, tutor de Lycidas, diu que Megacle s'ha ofegat i el rei Clistene, acusant a Lycidas d'haver abandonat al seu amic, ho expulsa del regne.

Acte IIIIModifica

Argene evita que la desesperada Aristea se suïcidi, Megacle és rescatat per un pescador i Lycidas planeja l'assassinat del Rei.

Quan el rei Clistene descobreix les maquinacions de Lycidas, Aristea demana pietat per a ell, mentre que Argene s'ofereix per rebre el càstig en el seu lloc. Per convèncer al Rei que ella és una princesa cretense, li mostra a Clistene una cadena que Lycidas li havia regalat. El Rei reconeix la cadena com a pertanyent al seu fill, a qui ell havia abandonat durant la seva infància per prevenir la profecia que deia que el petit mataria al seu pare.

Lycidas és reinserit en la família real, es reconcilia amb Argene i permet que, la seva ara germana, Aristea, s'una a Megacle.

InfluènciaModifica

Metastasio va tenir gran influència sobre els compositors d'òpera des de principis del segle XVIII al començament del segle XIX. Els teatres de més renom van representar en aquest període obres de l'il·lustre italià, i els compositors musicalizaron els llibrets que el públic esperava ansiós. L'olimpíada va ser un dels quals més èxit van obtenir, doncs va ser utilitzat per més de 50 compositors com a llibret per a les seves òperes.[1][2][3]

ReferènciesModifica

  1. L’Olimpiade. Drama Per Musica. Pel Teatro Di S.M.B. (La olimpiada, drama para ser musicado en los teatros de S.M. Británica). BiblioBazaar, 2010, p. 76. 
  2. Ed. Robinbook. Guía Universal de la Música Clásica., 2004, p. 445. 
  3. Ópera.. Könemann Verlagsgesellschaft, 1999.