La reina al palau dels corrents d'aire (pel·lícula)

La reina al palau dels corrents d'aire
Luftslottet som sprängdes
Fitxa
Direcció	Daniel Alfredson
Protagonistes	Noomi Rapace; Mikael Nyqvist; Hans Alfredson; Lena Endre; Mikael Spreitz; Per Oscarsson; Tehilla Blad; Annika Hallin; Sofia Ledarp; Jacob Ericksson; Georgi Staykov (en) ; Niklas Hjulström; Lennart Hjulström; Carl-Åke Eriksson; Mirja Turestedt; Magnus Krepper; Michalis Koutsogiannakis; Jacob Nordenson; Peter Andersson; Tomas Köhler; Agnes Kittelsen; Anders Ahlbom; Johan Kylén; Johan Holmberg; Ylva Lööf; Niklas Falk; Sanna Krepper; Rolf Degerlund; Jan Holmquist; Donald Högberg; Pelle Bolander (en) ; Aksel Morisse; Tanja Lorentzon; Jannike Grut; Alexandra Pascalidou
Producció	Søren Stærmose i Jon Mankell
Dissenyador de producció	Maria Håård (en) i Jan-Olof Ågren (en)
Guió	Ulf Ryberg i Stieg Larsson
Música	Jacob Groth
Fotografia	Peter Mokrosiński
Muntatge	Mattias Morheden
Productora	Nordisk Film
Distribuïdor	Zodiak Media i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia, Dinamarca i Alemanya
Estrena	2009
Durada	147 min
Idioma original	suec
Color	en color
Pressupost	4.000.000 $
Recaptació	43.498.108 $
Descripció
Basat en	La reina al palau dels corrents d'aire
Gènere	thriller, drama, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de ficció criminal
Lloc de la narració	Estocolm
Lloc web	dragontattoofilm.com
	← La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Per a la novel·la escrita per Stieg Larsson, vegeu l'article La reina al palau dels corrents d'aire.

La reina al palau dels corrents d'aire (títol original suec: Luftslottet som sprängdes) és un thriller dirigit pel cineasta Daniel Alfredson i estrenat a Suècia, Dinamarca i Noruega el 27 de novembre del 2009.^[1]

Es tracta d'una adaptació de la novel·la policíaca La reina al palau dels corrents d'aire, de l'escriptor Stieg Larsson, la qual forma part de la trilogia Millennium.

Argument

En aquest desenllaç de la saga Millennium la tensió es dispara. Després de l'agònic final de La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina, podria ser que Lisbeth Salander hagi sobreviscut a ser enterrada viva, però els seus problemes estan lluny d'haver acabat. Està acusada de triple assassinat i forces poderoses intenten silenciar-la per sempre. Mentrestant, Michael Blomkvist furga en el seu fosc passat i aviat troba les seves empremtes.^[2]

Repartiment

Noomi Rapace: Lisbeth Salander
Michael Nyqvist: Mikael Blomkvist
Peter Andersson: Bjurman
Lena Endre: Erika Berger
Michalis Koutsogiannakis: Dragan Armanskij
Anders Ahlbom: Dr. Peter Teleborian
Hans Alfredson: Evert Gullberg
Tina Berg: Sjuksköterska
Alexandra Eisenstein: periodista
Sofia Ledarp: Malin Erikson

Rebuda

"Un final extremadament satisfactori per a la història de Lisbeth Salander, la dura sueca cyberpunk que l'actriu Noomi Rapace ha convertit en una icònica heroïna de la nova era"^[3]

"Millor que la segona pel·lícula, encara que no és tan sòlida com la primera. Rapace posa el llistó altíssim a Rooney Mara per al remake de David Fincher (...). Puntuació: ★★★★ (sobre 5)."^[4]

Referències

↑ Dates d'estrena i títols en altres idiomes (anglès)
↑ «The Girl Who Kicked the Hornets' Nest». The New York Times.
↑ Sharkey, Betsy Los Angeles Times.
↑ Newman, Kim Empire.

Vegeu també

Els homes que no estimaven les dones (pel·lícula), primera part de la trilogia.
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (pel·lícula), segona part de la trilogia.
Millennium: Els homes que no estimaven les dones, versió estatunidenca de la pel·lícula.

Enllaços externs

The Girl Who Kicked the Hornets' Nest, crítica de la pel·lícula per Roger Ebert (anglès).
Ressenya de la pel·lícula a TheMovieHamlet Arxivat 2010-03-25 a Wayback Machine. (anglès)

[1] Dates d'estrena i títols en altres idiomes (anglès)

[2] «The Girl Who Kicked the Hornets' Nest». The New York Times.

[3] Sharkey, Betsy Los Angeles Times.

[4] Newman, Kim Empire.

[1]

[2]

[3]

[4]