La terra de Xauxa

pintura 1567 de Pieter Brueghel el Vell

La terra de Xauxa és un quadre del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell, actualment a l'Alte Pinakothek de Múnic, Alemanya. Es tracta d'un oli sobre fusta amb unes dimensions de 52 centímetres d'alçada i 78 d'amplada. Va ser realitzat l'any 1567, segons pot veure's en la part inferior esquerra MDLXVII BRUEGEL. També pot veure's traduït el títol com El país de la Cucanya.[1]

Infotaula d'obra artísticaLa terra de Xauxa

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPieter Brueghel el Vell Modifica el valor a Wikidata
Creació1567
Gènereart de gènere Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
taula (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida52 (Alçada) × 78 (Amplada) cm
Propietat deRichard von Kaufmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióCol·leccions de Pintura de l'Estat de Baviera (Múnic) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
1902-1902Exposició dels primitius flamencs a Bruges, Provinciaal Hof Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari8940 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Es tracta en aquest quadre de petit format el tema del país de Xauxa, descrit en el llibre de Hans Sachs Schlaraffenland (1530) [2] (o Luilekkerland, que en neerlandès és «terra de la glotonería»), terra de riqueses que apareix com a destinació de la nau dels necis, obra de Sebastian Brant que ja havia inspirat a Hieronymus Bosch (El Bosch) per a la seva obra Nau dels bojos.[1]

És un dels temes preferits de Brueghel, que en això segueix a El Bosch: la representació de la bogeria dels homes, com ja va fer en els seus Proverbis flamencs.[2]

Es representa a tres homes vençuts per la beguda, obesos, possiblement dormits, cadascun d'ells vestit de manera diferent, per representar tres classes socials: un cavaller, un camperol i un home de lletres, estudiant o clergue, aquest últim tombat sobre un abric de pells i amb un llibre a un costat. D'aquesta manera es transmet la idea que les febleses i els vicis no entenen de classes.[2]

La seva postura radial dota a la pintura d'una impressió de rotació.[2] De la boca del cavaller degota la malvasia. L'estrany ou passat per aigua amb potes s'ha interpretat com una referència a Satanàs, mentre que el ganivet que té dins seria el sexe masculí. Un altre ganivet o punyal apareix clavat en un porc en la part superior dreta del quadre, imatge que també apareix en el precedent literari d'aquesta obra i que al·ludeix a la gula.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Cirlot (dir.), L. Alte Pinakothek. Espasa, 2007, p. 70-73 (Col. «Museos del Mundo», Tomo 21). ISBN 978-84-674-3825-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wundram, Manfred. El Renacimiento y el Manierismo. Taschen, 2005 (Los maestros de la pintura occidental). ISBN 3-8228-4744-5.