La torre de los siete jorobados (pel·lícula)

pel·lícula de 1944 dirigida per Edgar Neville

La torre de los siete jorobados[1] és una pel·lícula espanyola de 1944 dirigida per Edgar Neville.[2] Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima[3] d'Emilio Carrere Moreno[4] està interpretada en els seus papers principals per Antonio Casal, Félix de Pomés, Isabel de Pomés i Guillermo Marín.

Infotaula de pel·lículaLa torre de los siete jorobados
Latorredelossietejorobados.jpg
Arxivador
DireccióEdgar Neville Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJuan Antonio Simont Guillén i Pierre Schild (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGermán López Prieto Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Santugini, Emilio Carrere Moreno i Edgar Neville Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Ruiz de Azagra
FotografiaHenri Barreyre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSara Ontañón Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEspaña Films-Germán López Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEspaña Films-Germán López Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Tower of the Seven Hunchbacks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror i thriller còmic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037387 Filmaffinity: 762808 Rottentomatoes: m/la-torre-de-los-siete-jorobados-tower-of-seven-hunchbacks Allmovie: v137552 Modifica el valor a Wikidata

Considerada un títol de culte[5] és una obra de gènere híbrid, en barrejar trames que conjuminen el sainet, la intriga, el terror, el policíac o el cinema fantàstic, precursora del fantaterror espanyol.[6]

SinopsiModifica

Finals del segle xix. Basilio Beltrán (Antonio Casal) es pirra pel joc i per una cantant sobrenomenada "La Bella Medusa" (Manolita Morán). Davant el tapet verd se li apareix el fantasma de don Robinsón de Mántua (Félix de Pomés) que li indica els números guanyadors i li demana, a canvi, que protegeixi a la seva neboda Inés (Isabel de Pomés) dels greus perills que l'aguaiten.

En una de les seves exploracions arqueològiques don Robinsón va descobrir que en el subsòl de Madrid hi ha una ciutadella subterrània on es van amagar els jueus que no van voler abandonar Espanya quan es va decretar la seva expulsió.[7] Ara aquest refugi està habitat per una banda de geperuts capitanejats pel doctor Sabatino (Guillermo Marín).

RepartimentModifica

ProduccióModifica

 
El director Edgar Neville

Per a l'elaboració del guió es van fer canvis superficials respecte a la trama de la novel·la original com l'eliminació de personatges, prenent l'essencial de l'element sobrenatural i fantasmal, i sense aprofundir en la màgia, entre altres motius, per a intentar eludir la censura de l'època.

« És una pel·lícula singular dins de la seva filmografia perquè, en general, identifiquem a Neville amb els sainets costrumbristes. I aquesta és una pel·lícula que sí que s'inicia com un sainet costumista però de seguida es converteix en una pel·lícula d'aventures esotèriques, en una pel·lícula fantàstica, on el protagonista es troba amb morts, amb geperuts per onsevulla i finalment amb tota una ciutat subterrània construïda al centre de Madrid". »
Fernando Méndez-Leite Serrano (Historia de nuestro cine - RTVE.es) [1]

Neville va adoptar influències del cinema expressionista alemany (del corrent del qual és una mostra El gabinet del doctor Caligari) i del cinema gòtic,[8] per exemple en la recreació de la ciutat subterrània, l'esmentada torre invertida a què fa referència el títol de l'obra, que s'enfonsa en la terra.[9]

« "Es tracta d'una pel·lícula inaudita al cinema espanyol, una cosa extemporània en la seva Història.(...) és una transició entre entre el cinema de terror i el de ciència-ficció i s'avança amb la seva vista posada més aviat en el passat.(...) es reflecteixen clarament l'empremta de l'expressionisme alemany, del cinema de terror dels anys trenta i dels models del cinema mut." »
— Amador Martínez Morcillo (Los diplomáticos y el cine - 2015) [2]

ReferènciesModifica

  1. , <https://www.filmaffinity.com/es/film762808.html>
  2. «Datos de Pelicula ICAA - Catalogo de Películas ICAA - La torre de los siete jorobados». [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Reyes, Xavier Aldana. Spanish Gothic: National Identity, Collaboration and Cultural Adaptation. Springer, 16 de marzo de 2017. 
  4. Carrere, Emilio. La torre de los siete jorobados. Plaza Editorial, Incorporated, 3 de diciembre de 2015. 
  5. Roldan, Xavi. «Fantaterror ▷ La torre de los siete jorobados» (en castellà), 10-05-2009. [Consulta: 29 abril 2020].
  6. , <https://www.rtve.es/alacarta/videos/historia-de-nuestro-cine/historia-nuestro-cine-torre-siete-jorobados-presentacion/3283090/>
  7. España, Rafael de «Antisemitismo en el cine español». Filmhistoria Online. Universitat de Barcelona [Barcelona], vol. 1, 2, 1991, pàg. 89–102. ISSN: 2014-668X.
  8. Morcillo, Amador Martínez. Los diplomáticos y el cine. Ibersaf Editores, 2015. 
  9. Alejándrez, Valentín J. La obra civil y el cine: una pareja de película. CINTER divulgación técnica SLL, 2005. 

BibliografiaModifica

  • Aguilar, Santiago. Edgar Neville: tres sainetes criminales. Filmoteca Española, 2002. 
  • Martínez Morcillo, Amador. Los diplomáticos y el cine. Ibersaf Editores, 2015. 
  • Pérez Perucha, Julio. Antologia critica del cine espanol 1906-1995. Cátedra, 1997. 

Enllaços externsModifica