Die lustige Witwe

(S'ha redirigit des de: La vídua alegre)

Die lustige Witwe (en alemany, La vídua alegre) és una opereta en tres actes de Franz Lehár, amb llibret de Viktor Léon i Leo Stein, basat en la comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac. S'estrenà al Theater an der Wien de Viena el 30 de desembre de 1905.

Infotaula de composicióLa vídua alegre
Signe-Harald-HeideSteen-TM.T02984a.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalDie lustige Witwe
Forma musicalopereta Modifica el valor a Wikidata
CompositorFranz Lehár
LlibretistaViktor Léon i Leo Stein
Llengua de l'obra o del nomalemany
Basat encomèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac
Creació1904 Modifica el valor a Wikidata
GènereOpereta
Partstres
Personatges
  • Hanna Glawari, la vídua alegre.
  • Valencienne, esposa del Baró Zeta, també té una aventura amb Camille.
  • Comte Danilo Danilovich, patriota pontevedrí.
  • Camille de Rosillon, agregat diplomàtic.
  • Baró Mirko Zeta, ambaixador pontevedrí a París.
  • Vescomte Cascada.
  • Raoul de St. Brioche.
  • Njegus, ajudant del baró Zeta. Ballarines, aristocràcia parisenca i pontevedrina, músics, servents.
Estrena
Estrena30 de desembre de 1905
EscenariTheater an der Wien de Viena,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya13 de juny de 1908 (Teatre Granvía, Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu25 de febrer de 1913
IBDB: 6037 Modifica els identificadors a Wikidata

Entre els passatges musicals més coneguts es troben la cançó Vilia i el Vals de la vídua alegre. La història està ambientada en un país imaginari on una bellíssima jove ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d'Estat. Aquesta és la trama que dóna peu al compositor per a crear una comèdia poblada de ritmes i melodies plenes de sensualitat.

ArgumentModifica

París, França. Hanna és una vídua rica assetjada pel barò Zeta, que la vol casar amb el comte Danilo per raons polítiques. Aquest i Hanna ja havien tingut una aventura amorosa en el passat, però ara ell la rebutja perquè no pensi que només la vol pels seus diners. En canvi, ella no s’hi vol casar si ell no li diu que l’estima. Després de diversos embolics, Hanna confessa que perdria la seva fortuna si es tornés a casar, i aleshores ell li declara el seu amor, i tot conclou amb final feliç.[1]

Vegeu tambéModifica

Adaptacions cinematogràfiquesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Informació de l'òpera». Liceu. [Consulta: 3 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Die lustige Witwe