Obre el menú principal

Die lustige Witwe (en alemany, La vídua alegre) és una opereta en tres actes de Franz Lehár, amb llibret de Viktor Léon i Leo Stein, basat en la comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac. S'estrenà al Theater an der Wien de Viena el 30 de desembre de 1905.

Infotaula de composicióLa vídua alegre
Signe-Harald-HeideSteen-TM.T02984a.jpg
Títol original Die lustige Witwe
Forma musical opereta
Compositor Franz Lehár
Llibretista Viktor Léon i Leo Stein
Idioma alemany
Basat en comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac
Creació 1904
Gènere Opereta
Nombre de parts d'una obra d'art tres
Personatges
  • Hanna Glawari, la vídua alegre.
  • Valencienne, esposa del Baró Zeta, també té una aventura amb Camille.
  • Comte Danilo Danilovich, patriota pontevedrí.
  • Camille de Rosillon, agregat diplomàtic.
  • Baró Mirko Zeta, ambaixador pontevedrí a París.
  • Vescomte Cascada.
  • Raoul de St. Brioche.
  • Njegus, ajudant del baró Zeta. Ballarines, aristocràcia parisenca i pontevedrina, músics, servents.
Estrena
Estrena 30 de desembre de 1905
Lloc de la primera representació Theater an der Wien de Viena,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 13 de juny de 1908 (Teatre Granvía, Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu 25 de febrer de 1913
Modifica les dades a Wikidata

Entre els passatges musicals més coneguts es troben la cançó Vilia i el Vals de la vídua alegre. La història està ambientada en un país imaginari on una bellíssima jove ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d'Estat. Aquesta és la trama que dóna peu al compositor per a crear una comèdia poblada de ritmes i melodies plenes de sensualitat.

ArgumentModifica

París, França. Hanna és una vídua rica assetjada pel barò Zeta, que la vol casar amb el comte Danilo per raons polítiques. Aquest i Hanna ja havien tingut una aventura amorosa en el passat, però ara ell la rebutja perquè no pensi que només la vol pels seus diners. En canvi, ella no s’hi vol casar si ell no li diu que l’estima. Després de diversos embolics, Hanna confessa que perdria la seva fortuna si es tornés a casar, i aleshores ell li declara el seu amor, i tot conclou amb final feliç.[1]

Vegeu tambéModifica

Adaptacions cinematogràfiquesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Informació de l'òpera». Liceu. [Consulta: 3 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Die lustige Witwe